tag:blogger.com,1999:blog-41881355201923955682024-03-20T01:27:52.856-07:00un xic de ciènciaUnknownnoreply@blogger.comBlogger124125tag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-32615788538186354712015-04-12T02:46:00.000-07:002015-05-15T00:24:07.853-07:00Al·lèrgia i més al·lèrgia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNpfs0aOJxDrw5VVZiJCRLY_72t_MBQV_Cq6twZZ1JbLvkBxY7NutaVhMeLM5r0x-p1srDzIr7IbuNASy14j6AJMJBgi0JJritRnLoeclMGpr3ndk92AxDz_q4nYOUFvylDPok7mmrK4o/s1600/polen.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNpfs0aOJxDrw5VVZiJCRLY_72t_MBQV_Cq6twZZ1JbLvkBxY7NutaVhMeLM5r0x-p1srDzIr7IbuNASy14j6AJMJBgi0JJritRnLoeclMGpr3ndk92AxDz_q4nYOUFvylDPok7mmrK4o/s200/polen.jpeg" width="192" /></a></div>
<span lang="CA">Després d’un any amb un hivern d’allò més discret, la primavera ja comença a intuir-se a l’ambient. La llum és més brillant, les temperatures pujen encara més, el dia s’allarga i, com a convidats indesitjats, també arriben les respostes al·lèrgiques al pol·len.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És curiós que l’al·lèrgia al pol·len es catalogués inicialment com una malaltia rara. En realitat afecta a gairebé un 20% de la població, però inicialment no es detectava o no es considerava. Va ser un metge anglès, en John Bostok, qui al 1819 va descriure una reacció als ulls i al nas que li apareixia únicament l’estiu. Com que va creure que estava relacionada amb una gramínia, el fenàs, li va posar de nom la febre del fenc o del fenàs. (He de reconèixer que en català no ho havia sentit mai així. En canvi, en castellà si que he sentit sovint fer referència a la “fiebre del heno”). Tècnicament és una <a href="http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000813.htm">rinitis al·lèrgica</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El cas és que anava equivocat. El responsable és el pol·len de molts tipus de plantes, i particularment les gramínies. De fet, pràcticament totes les que escampen el pol·len fent servir l’aire. En canvi, les que fan servir els insectes per pol·linitzar, no són un problema. Sobretot perquè no escampen prou quantitat de pol·len a l’aire com per desencadenar reaccions al·lèrgiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I ara, amb l’esclat de la primavera, quan l’aire s’ompli de pol·len, els afectats per aquestes al·lèrgies començaran a passar-ho malament. Al principi és per culpa dels arbres (xipresos, pins..) i a partir de l'Abril serà per les gramínies.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com en totes les reaccions al·lèrgiques, el culpable és una resposta del nostre organisme massa exagerada enfront un estímul que realment no és perillós. Tenim unes cèl·lules anomenades mastòcits que quan topen amb microorganismes posen en funcionament unes alarmes per defensar-nos d’una possible infecció. Entre els seus efectes hi ha l’alliberament de substàncies com la histamina, que fan que els vasos sanguinis es dilatin, s’inflamin. No és per ganes d’emprenyar sinó per facilitar l’arribada dels glòbuls blancs (el nostre exèrcit particular) al lloc de la presumpta infecció. De vegades oblidem que la inflamació és únicament un mecanisme de defensa del nostre cos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El problema és que en algunes persones, els mastòcits es posen en marxa no únicament davant de microbis, sinó que també ho fan al entrar en contacte amb alguns grans de pol·len. I com que tenim mastòcits a les mucoses nasal i dels ulls, quan el pol·len ens toca els ulls o el respirem i entra pel nas, la descàrrega dels mastòcits és immediata i la resposta al·lèrgica inevitable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara ja hi ha proves per identificar quins tipus de plantes són les que indueixen la resposta al·lèrgica a cada persona, i també hi ha centres de seguiment dels nivells de pol·len a l’ambient, que es poden consultar en diferents <a href="http://lap.uab.cat/aerobiologia/ca/nivells.html">webs</a>. D’aquesta manera, els afectats controlen quan han de sortir al carrer amb ulleres, el nas tapat i els antihistamínics a ma.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I sembla sorprenent que a les ciutats el nombre d’afectats sigui més alt que a les zones rurals. Es veu que el fum dels cotxes conté partícules que fan que els mastòcits siguin més sensibles i responguin amb molta més intensitat. Per tant, si respirem aire que conté pol·len barrejat amb fum de cotxes la probabilitat de patir una resposta al·lèrgica augmenta considerablement.</span></div>
<span lang="CA">En tot cas, ara que ja ha arribat la primavera , i sembla que aquest any els nivells de pol·len seran més elevats que l’habitual. De manera que els afectats hauran d'anar amb una mica més de compte les properes setmanes. Són els (emprenyadors) efectes secundaris de la primavera. </span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-75439672333870698072015-04-12T02:03:00.000-07:002015-05-15T00:17:06.518-07:00a on mires?<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiQqR_qnZt-nOZUcSj39dKV_VaiDIxseiq_VDgWpvE0qyEP8YinYBhqP6h1jdVMKKidekk33zUgx9ZL5hlgzJAWkDhtDuUOge7y_HeghafVTlLnO5OhEyGXq_v1ojzuf0QCt-lMiXa1L4/s1600/2011033024pcoscilos_d.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiQqR_qnZt-nOZUcSj39dKV_VaiDIxseiq_VDgWpvE0qyEP8YinYBhqP6h1jdVMKKidekk33zUgx9ZL5hlgzJAWkDhtDuUOge7y_HeghafVTlLnO5OhEyGXq_v1ojzuf0QCt-lMiXa1L4/s1600/2011033024pcoscilos_d.jpg" width="320" /></a>Quan els metges passem massa temps mirant a la pantalla de l'ordinador , les claus no verbals de la comunicació es poden perdre , afectant la nostra habilitat per comunicar amb els pacients , per connectar amb ells i crear un vincle metge -pacient de confiança .<br />
<br />
Com ja reivindica la campanya " Mírame , Diferénciate " l'arribada de la història clínica electrònica ( HCE ) , és difícil per als pacients aconseguir la nostra atenció . En el proper número del Journal of Medical Informatics es publicarà un article que recull el treball realitzat utilitzant tecnologia de seguiment de la mirada durant 100 consultes mèdiques . Així , mitjançant càmeres que registren el moviment dels ulls , han descobert que el metge passa prop d'un terç de l'entrevista mirant a la pantalla de l'ordinador en comptes del pacient i que amb les històries en paper aquesta proporció és significativament menor . Curiosament , els pacients també passen una gran part de la consulta mirant a la pantalla , entenguin o no el que allí es reflecteix .<br />
<br />
Els patrons de mirada del metge durant la primera visita exerceixen una poderosa influència en el comportament i els moviments de la mirada del pacient . Per tant , qualsevol oportunitat perduda per establir un contacte visual suposa una important minva en la capacitat de crear un vincle entre metge i pacient en els escassos minuts de què disposem .<br />
<br />
Resulta paradoxal que una eina ideada per ajudar els sanitaris a prestar una assistència més efectiva , eficient i centrada en el pacient , estigui tenint els efectes oposats . Els autors de l'estudi esperen que amb aquest tipus d'investigacions s'aconsegueixi adaptar el disseny dels sistemes d'HCE per potenciar la interacció metge - pacient a través, per exemple de programes que facilitin la participació del pacient o el desenvolupament de guies per entrenar els facultatius en la comunicació amb el pacient.<br />
<br />
A dia d'avui un bon curs basat en com aprendre a comunicar-nos i resoldre conflictes cara a cara no estaria gens malament, les noves tecnologies ens aporten molts beneficis, però no exempts de riscos.<br />
Riscos assumibles sempre i quan no ens oblidem adaptar-nos i preparar-nos pels cambis i no pensar que tots això passa i res més, sino que tot cambi requereix un estudi i una adaptació progressiva i ben mesurada per no perdre de vista coses tan bàsiques com les relacions humanes.<br />
<br />
Parlem-ne!Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-47733349894870437762014-01-14T22:43:00.001-08:002014-01-14T22:48:42.313-08:00Un bec molt interessant<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHTKNfX-02vchHC4DWY35mYIA4dzEiuIauiYit5Tm5XJ0WbnPDBPJoc2iv0NuKePo6llTFuAXNqa5cT2oKKLptp8LSwqP67JzMMJXt79H-Y2s3GbnwIj8jZCv3mXcfyrA-6SD8Y0etHoA/s1600/240px-Ramphastos_toco_-Birdworld,_Farnham,_Surrey,_England-8a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHTKNfX-02vchHC4DWY35mYIA4dzEiuIauiYit5Tm5XJ0WbnPDBPJoc2iv0NuKePo6llTFuAXNqa5cT2oKKLptp8LSwqP67JzMMJXt79H-Y2s3GbnwIj8jZCv3mXcfyrA-6SD8Y0etHoA/s320/240px-Ramphastos_toco_-Birdworld,_Farnham,_Surrey,_England-8a.jpg" width="228" /></a><br />
Bé, ja estic de tornada, us demano disculpes per aquest temps sense publicar, però a vegades un ha de fer un pas enrera per veure les coses millor i potser també agafar una mica de forces, i perqué no dir-ho la feina m'ha portat una mica liat...<br />
<br />
Per tornar a agafar la rutina de publicacions avui parlaré sobre un bec molt interessant.<br />
<div style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Un parany típic dels tests a les entrevistes de treball o similars és demanar com fer una determinada tasca amb una eina que no està dissenyada en absolut per allò. La clau és recordar que les coses poden tenir més funcions. Amb unes tisores podem fer un pèndol, un martell pot servir de pota d’un moble o un rellotge es pot emprar per fer reflectir la llum. Si ens limitem a pensar en allò que és la principal funció ens estem limitant notablement.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta és una manera d’afrontar els problemes que aplica a moltes situacions, i quan observem la natura és important tenir-ho present. En tot cas l’evolució si que ho fa sovint això de donar noves funcions a òrgans amb una utilitat diferent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Un exemple d’això ha sortit a la llum fa poc amb el bec del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuc%C3%A0" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">tucà</a>. Aquests són uns ocells espectaculars sobretot per l’enorme bec que presenten. És un apèndix desproporcionat completament. Tant que costa entendre per quin motiu al llarg de les generacions s’aniria afavorint per la selecció natural un creixement tant descomunal. El mateix Darwin ja ho va notar i va suggerir que potser estava relacionat amb un mecanisme de selecció sexual. Potser els tucans és prenen massa en serio allò de “la mida importa” i com més gran el tinguin, més fàcil els serà aconseguir parella per reproduir-se.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">No seria impossible ja que altres animals, com els paons o els quetzals, mostres també òrgans anòmalament grans i això els dóna preferència a l’hora de triar parella. En tot cas, el que sembla clar en el cas dels tucans és que tenir un bec d’aquestes dimensions no els aporta cap utilitat notable a l’hora de menjar. Amb becs molt més petits molts altres ocells se’n surten perfectament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Però la clau sembla que no té res a veure ni amb el menjar ni amb el sexe. En realitat el bec del tucà fa una funció molt similar a les<a href="http://hera.fed.uva.es/04-05/primaria/noe-sofi-kela-ele-webquest/imagenes/elefante.jpg" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">orelles dels elefants</a>!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">I ara cal recordar, de nou, que les coses poden tenir més funcions de les que sembla d’entrada. Evidentment les grans orelles dels elefants no serveixen únicament per escoltar. Els grans pavellons auditius, especialment en el cas de l’elefant africà, fan una altra funció que no té res a veure amb escoltar millor els sorolls de la sabana. Tant el bec del tucà, com les orelles de l’elefant serveixen sobretot per regular la temperatura corporal de l’animal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Això de mantenir la temperatura del cos sembla poc important, però tot el metabolisme en depèn. Els ocells i els mamífers paguem un alt preu energètic per tal de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sangre_caliente" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">mantenir-nos</a> a una temperatura òptima. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Poikilothermy" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">Altres animals</a> han d’esperar a que la temperatura ambient els escalfi el cos abans no puguin fer res de profit, però nosaltres podem fer i desfer sempre. El problema, a part de la gran quantitat d’energia que fem servir només per mantenir-nos al voltant dels trenta set graus, és que el marge que tenim de variació no és gaire gran. Uns pocs graus de menys i entrem en letargia i amb risc de morir per hipotèrmia. Però tres o quatre graus de més ens poden causar la mort per desnaturalització de moltes proteïnes. Per tant, calen mecanismes molt eficients per captar calor o per eliminar l’excés. Per pujar la temperatura podem augmentar el metabolisme, augmentar l’activitat física, tremolar i generar calor amb sistemes <a href="http://centpeus.blogspot.com/2006/12/calor-corporal.html" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">especialment dissenyats</a>per fer-ho. Però costa molt més refredar-nos. Suar és una opció, molt cara en aigua, però útil. Els gossos el que fan es <a href="http://centpeus.blogspot.com/2007/02/els-gosos-suen.html" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">ventejar </a>i treure la llengua, que està molt vascularitzada i en refredar-se, també refreda la sang que passa per allà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">I amb la llengua dels gossos ja veiem la idea. Cal una superfície molt gran i molt vascularitzada per on la calor que porta la sang es pugui transferir a l’ambient. Això és el que fan les grans orelles dels elefants i, pel que acaben de descobrir, també els<a href="http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/07/090724_pico_tucan_rg.shtml" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self"> becs dels tucans</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquests becs no són una simple estructura dura i sòlida sinó que tenen un gran nombre de vasos sanguinis que passen a prop de la superfície. Quan han obtingut <a href="http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/07/090724_pico_tucan_rg.shtml" style="border: 0px !important; text-decoration: none;" target="_self">imatges tèrmiques</a> d'aquests ocells s'ha vist que, segons la temperatura del cos, l’ocell pot fer que hi circuli més o menys sang i així refredar més o menys el cos. Un sistema útil, regulable i que aprofita un altre òrgan per fer una nova funció.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA">I també una bona mostra que l’evolució el que fa és aprofitar el que ja hi ha per adaptar-ho a les noves necessitats<span style="color: #333333;">.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-90297767377802952032013-05-27T04:27:00.001-07:002013-05-29T01:09:40.982-07:00Singlot, una patologia?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvSdJio6J77DqrKHX8a0sW6kxsuD29smbF_O4Tpl3IegKaVVn-6RtadF965KXEEEQxM_8fEp3z3IafMomLJxvi4enBI2eAwKQyvU9vJA6HOvR6U56C4rvcafKkZ72rgUoIwiaiqBaS5oc/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvSdJio6J77DqrKHX8a0sW6kxsuD29smbF_O4Tpl3IegKaVVn-6RtadF965KXEEEQxM_8fEp3z3IafMomLJxvi4enBI2eAwKQyvU9vJA6HOvR6U56C4rvcafKkZ72rgUoIwiaiqBaS5oc/s1600/images.jpeg" /></a><span lang="CA">Fa poc us vaig prometre que intentaria tractar temes que em comentaven alguns pacients i/o amics i degut a la manca de temps he estat una mica distant amb el blog, i no he seguit una rutina de publicacions, però intentaré mantenir la publicació setmanal que he fet fins ara.</span><br />
<span lang="CA">Dit això, avui parlaré sobre un aspecte del nostre organisme molt peculiar, el singlot.</span><br />
<span lang="CA">Hi ha coses que, per
més voltes que se li donin, ningú li troba el sentit. De vegades es
plantegen explicacions funcionals o evolutives o purament fantasioses,
però cap que tingui cap ni peus. I un dels exemples més representatius
d’això és el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Singlot">singlot</a>. </span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tots
hem patit algun atac de singlot i sabem que pot arribar a ser
empipador, però que no té més importància. Segons una definició, el
singlot és: “contracció espasmòdica del diafragma, que determina una
brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a
intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d'un soroll
característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de
les cordes vocals”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però de vegades dura més del <a href="http://www.fisterra.com/guias2/hipo.asp">normal </a>i
aleshores ja és més empipador. Els metges parlem del singlot
transitori, que és el més habitual i al que no li fem ni cas. No mereix
ni ser considerat una patologia. També hi ha el singlot de llarga
durada, quan dura uns quants dies. Això ja és més
empipador, perquè dificulta el descansar, el dormir i augmenta el
nivell de tensió. Però res comparat amb el tercer grup: El singlot
intractable. Aquest inclou els atacs que duren més d’un mes. I poca
broma, perquè el rècord mundial conegut és el d’un home anomenat <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Osborne">Charles Osborne</a>.
Va estar amb singlot des del 1922 fins al 1990. Seixanta-vuit anys
seguits de singlot! I a un ritme d’entre 20 i 40 singlots per minut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però,
com deia, no tenim ni idea de perquè es produeix. La clau sembla estar
en uns nervis anomenat vagus i frènic, que surten del cervell i innerven
uns quants òrgans des del coll fins l’estómac. Quan per algun motiu els
nervis es descontrolen una mica, envien senyals al diafragma que
aleshores es contrau de cop. Això fa que els pulmons agafin aire
sobtadament, però al mateix temps, també es tanca la glotis i tot plegat
causa el sorollet típic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I
de factors que el poden desencadenar també n’hi ha un bon grapat. Des
del consum de begudes alcohòliques fins a la cirurgia toràcica, però en
general es tracta de coses que afecten al sistema gastrointestinal:
Irritacions de l’esòfag o dilatacions de l’estómac, són causes freqüents
i per tant tot allò que ho provoqui, com ara begudes amb gas, menjars
molt abundants, condiments picants... poden desencadenar un brot de
singlot.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Resulta
interessant descobrir que els fetus tenen singlot amb una certa
freqüència, i que es dóna abans i tot que apareguin els moviments de la
musculatura dels pulmons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I,
el que hi ha en abundància són llistes de remeis casolans. Alguns de
molt imaginatius i fins i tot ridículs, però n’hi ha que tenen una base
fisiològica raonable. Per exemple aguantar la respiració i respirar dins
una bossa de paper. Amb això el que fem és anar augmentat la quantitat
de CO<sub>2</sub> que inhalem i que acabarem transportant a la sang. Per algun motiu, això fa que el singlot marxi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
clàssic de beure aigua també té algun sentit. La clau no està en
l’aigua sinó en l’estimulació que causa a la glotis el fet d’empassar.
En realitat menjar pa sec, sucre, gel picat o coses així, i fins i tot
tocar la “campaneta” amb un bastonet, tenen el mateix efecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estimular
el nervi frènic es pot fer fent fregues als ulls o per la base del
coll, però aquí ja cal saber trobar el punt. També s’ha descrit que un
massatge rectal digital ha sigut efectiu. I no és broma, que està <a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?db=pubmed&list_uids=2299306&cmd=Retrieve&indexed=google">publicat </a>al Journal of Internal Medicine! (tot i que amb això van guanyar un premi <a href="http://centpeus.blogspot.com/2005/11/agradar-star-wars-les-llagostes.html">Ig Nobel</a>)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">També
hi ha fàrmacs que s’ha dit que poden tenir alguna eficàcia, però la
veritat és que no se sap amb certesa. No hi ha estudis importants al
respecte i, segur que cap farmacèutica invertiria gaires diners en
tractaments pel singlot. Hi ha coses més greus i urgents per curar. De
totes maneres, en casos intractables s’han arribat a fer intervencions
quirúrgiques per seccionar el nervi frènic, que és el que controla el
diafragma.</span></div>
<span lang="CA">Però millor deixar això pels casos greus i els lleus tractar-los amb remeis més casolans...</span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-77665619795596744182013-04-23T02:13:00.001-07:002013-04-23T02:13:53.237-07:00Sant Jordi i el drac<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmuBNBN36jbH1oxxW4UnwSq-c0fRLbk7dcaw5Kpi_VK0QFguVFseBSDyZretqaSUjxleU9NobvjzcFvgkhyphenhyphenyFalTqvuEU7VTgBoKHF5SHS7yAXuZg7j26XBN9rf-Lr_W6TWDfNtr5TINA/s1600/sant.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmuBNBN36jbH1oxxW4UnwSq-c0fRLbk7dcaw5Kpi_VK0QFguVFseBSDyZretqaSUjxleU9NobvjzcFvgkhyphenhyphenyFalTqvuEU7VTgBoKHF5SHS7yAXuZg7j26XBN9rf-Lr_W6TWDfNtr5TINA/s1600/sant.jpeg" /></a></div>
<span lang="CA">Si em permeteu
expressar la meva opinió, avui és, sense cap dubte, el dia més maco de
l’any. Una diada particular, alegre, de bon rotllo. Roses, llibres, la
primavera que ja ha arribat, el plaer de sortir a passejar pel carrer i
compartir aquest espai amb tothom. És de les dates que intento no
perdre’m mai.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De nou ens tornaran a recordar la<a href="http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/llegenda.htm"> llegenda</a> de Sant Jordi, la princesa, la rosa... i el drac.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Drac">dracs </a>passa
una cosa curiosa. Malgrat ser un animal que no ha existit, totes les
cultures del món tenen llegendes que hi fan referència. Fins i tot
algunes que, en principi no han tingut <a href="http://www.linkmesh.com/Dragons/dr15.php">contacte </a>ni comparteixen altres fets, comparteixen <a href="http://www.luiscordero.com/dragones/dragones_chinos/">històries </a>sobre aquests éssers mitològics. Per això hi ha qui creu que potser si que van existir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
fet que uns animals tant abundants com per deixar llegendes arreu
hauria deixat algun altre rastre és un detall sense importància. Encara
que també hi ha qui creu que els dracs són l’explicació que es donava a
les restes fòssils dels dinosaures que apareixien aquí i allà. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sigui
com sigui, si haguessin existit, els dracs haurien tingut una biologia
realment interessant. Un animal gegantí que pot volar, amb aparença de
rèptil però amb l’activitat d’un mamífer o un ocell, que pot treure foc
per la boca sense socarrimar-se ell mateix ha de ser, per força,
formidable. El més estrany, però, és que, amb totes aquestes
característiques, no haguessin colonitzat tots els ecosistemes i acabat
amb la resta d’organismes competidors.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una
de les primeres preguntes que es faria un biòleg seria si són animals
de sang freda o calenta. Això vol dir si tenen un metabolisme prou actiu
com per mantenir la temperatura corporal o bé necessiten l’escalfor del
Sol per mantenir-la. Amb la mobilitat que s’espera d’un drac sembla poc
probable que siguin de sang freda, però mai se sap. De totes maneres,
les grans dimensions que tenen els han de facilitar mantenir-se calents i
actius. I si a sobre poden generar foc, doncs sembla clar que els
podríem considerar animals de sang calenta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El problema són les <a href="http://www.albertlleal.com/imatges%20horitzontals%20portfolio/2955Dc%20escamas%20en%20la%20garganta%20de%20dragon%20acuatico%20%28Physignathus%20cocincinus%29.jpg">escates</a>.
Sempre els imaginem com animals reptilians, amb una pell escamosa. Però
això permet una gran pèrdua de calor. De fet, els animals de sang
calenta tenen pèl o plomes justament per aïllar el cos i mantenir la
temperatura. Com és que als dracs no els cal? Potser tenen una
temperatura corporal tan elevada que el que necessiten és justament
refredar-se? Caldria investigar aquesta hipòtesi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un altre problema és la mida. Un animal tan gran ha de tenir moltes dificultats per volar. Oblideu les <a href="http://eur.i1.yimg.com/eur.yimg.com/ng/mo/uno/20060126/03/3325602294.jpg">pel·lícules</a>. A Hollywood no tenen ni idea de física del vol. Amb quatre cops d’ala un animal d’aquestes dimensions no es posa a volar. Els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Voltor">voltors</a>,
que són uns dels ocells més grans tenen moltes dificultats per començar
a volar. Un cop a dalt ja poden aprofitar les corrents d’aire, però
fins i tot això seria difícil per un drac. Necessitaria unes ales d’una
envergadura completament absurda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara
bé. Podria ser que fossin molt lleugers. Els veiem grans i pensem en
ossos, músculs i òrgans com els dels mamífers, però no ha de ser
necessàriament així. Els ocells ja intenten ser tant lleugers com sigui
possible i per això tenen els ossos vuits, amb els sacs pulmonars a
l’interior. D’aquesta manera l’esquelet resulta molt més lleuger. El
problema és que també és més feble. Un luxe que un drac no es pot
permetre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara bé. Els <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hueso">ossos </a>podrien
tenir una estructura diferent a la que estem acostumats. Els nostres
tenen un 45 % de minerals, com ara el carbonat càlcic, en la seva
composició. Però els dels dracs podrien tenir una estructura més
resistent alhora que més lleugera. Quina? Doncs una possibilitat serien
els <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nanotubo">nanotubs de carboni</a>.
Aquestes estructures fetes únicament de carboni resulten extremadament
resistents alhora que serien molt més lleugeres. Que nosaltres tinguem
idea, cap organisme els pot sintetitzar, però potser les cèl·lules de
l’os dels dracs van trobar la manera.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I pel que fa al foc... Caldria que al seu estómac es generessin reaccions químiques altament <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Reacci%C3%B3_exot%C3%A8rmica">exotèrmiques</a>,
és a dir que alliberin calor. Qui sap si ingerien minerals que en
reaccionar amb els àcids de l’estómac generaven molta calor (algun
químic a la sala?) També podria ser que la cremor no fos per foc sinó
simplement per alliberament d’àcids. Potser concentren molt més l’àcid
clorhídric de l’estómac i quan cal el podrien vomitar causant cremades a
la zona afectada. Una mena de digestió externa com fan les aranyes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sense
cap dubte hauria sigut una bestia fascinant. En que pensava Sant Jordi
quan va matar, i va causar l’extinció, d’un animal tan extraordinari? </span></div>
<span lang="CA">Sigui com sigui, que tingueu tots una bona diada de Sant Jordi i que intercanvieu moltes roses i molts llibres.</span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-72386580520077040492013-04-02T00:40:00.000-07:002013-04-02T00:40:09.326-07:00Quin color tens?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0H3GgnWCyO2jwrqKunvAvndhReSYHc5JvMQwYKpyU2NTLGsC0xFAcECWDIR-9NPMH-jN4JjnnjXDW1Fb5-9I2W2CTBlAyKFku7N_CP9Rt5OrYlyd4rvQsv22-GLvIRKCxgXQwKj7rp_k/s1600/zebra.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0H3GgnWCyO2jwrqKunvAvndhReSYHc5JvMQwYKpyU2NTLGsC0xFAcECWDIR-9NPMH-jN4JjnnjXDW1Fb5-9I2W2CTBlAyKFku7N_CP9Rt5OrYlyd4rvQsv22-GLvIRKCxgXQwKj7rp_k/s1600/zebra.jpeg" /></a></div>
<span lang="CA"></span>Aquests dies m'han arribat vàries propostes sobre temes a tractar en el <span class="highlight" id="spellCheckers0_0_blog">blog</span>,
a vegades amics, pacients, o els meus propis fills, parlem de temes i
surten preguntes interessants. Que sapigueu que estic treballant en
algunes d'elles, però no hi ha res que em motivi més, que veure gent
pensar, <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_1_questionar">qüestionar</span>-se, refutar o "simplement" llegir, sobre <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_2_questions">qüestions</span> que ens envolten i no volem deixar passar sense saber una mica més d'elles. <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_3_Fantastic">Fantàstic</span>!, simplement gràcies a tots per demostrar, com diu l'Eduard <span class="highlight" id="spellCheckers0_4_Punset">Punset</span>, que "<i>hi ha vida abans de la mort".</i><br />
Bé però avui vull parlar sobre un tema que em va preguntar la meva filla l'altre dia, el color de les <span class="highlight" id="spellCheckers0_7_cebres">zebres</span>.<br />
<span lang="CA">Blanques amb ratlles negres, o negres amb ratlles blanques. Quan mirem una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Zebra">zebra </a>aquesta
pregunta, una mica absurda, acostuma a plantejar-se. I en principi
podria no tenir resposta. Tenen ratlles i prou. No és necessari donar
categoria de principals a unes i secundaries les altres. Però el cas és
que aparentment la pregunta si que en té de resposta.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les zebres són animals negres amb ratlles blanques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per
saber-ho, hi ha varis camins. Per exemple, podem analitzar els altres
animals emparentats amb les zebres. La gran majoria de cavalls i ases
tenen un color més aviat fosc. Això no és un motiu de pes, ja que també
hi ha cavalls blancs. Però la clau està en tenir en compte un parent
extingit de la zebra. El <a href="http://www.petermaas.nl/extinct/speciesinfo/quagga.htm">quagga </a>(<i>Equus quagga quagga</i>)
era una varietat de zebra que va viure per l’Àfrica fins segle XIX. La
història és la de sempre. Es va caçar en excés fins que van aconseguir
extingir-la. L’última quagga va morir al zoo d’Amsterdam, l’agost del
1883. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però el quagga és l’únic animal ja extingit del qual tenim DNA <a href="http://www.nature.com/nature/journal/v312/n5991/abs/312282a0.html">guardat i analitzat</a>. Això ens ha permès catalogar-lo sense dubtes com una subespècie de zebra. I el cas és que el quagga era un animal de <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a3/Quagga.jpg">color bru</a>,
amb unes tènues ratlles blanques al voltant del coll. En realitat,
entre les línies blanques, la coloració del mig és més fosca que a la
resta del cos, però el cas és que les quagges no són blanques sinó que
estan pigmentades. Aparentment les zebres el que han fet és acabar el
camí que els quagges ja havien començat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una
altre manera de treure l’entrellat és mirar el que passa mentre es
desenvolupen els embrions de zebra. Al principi son de color fosc i és a
mida que la gestació avança que va tenint lloc una pèrdua del color en
les zones corresponents a les ratlles blanques. <span> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Altre
tema és quina deu ser la finalitat d’un pelatge tant particular. Moltes
vegades es diu que es per passar desapercebudes pels seus depredadors.
Home! Normalment acostumo a respectar molt el que diuen els experts en
cada camp del coneixement, però aquesta em costa molt entendre-la. Una
zebra resulta molt visible, en cap cas es difumina la seva figura ni que
sigui entre el ramat. I si a mi no em confon, suposo que al seu
depredador encara menys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">També
és diu, i això ja em sembla més raonable, que poden tenir una funció
d’interacció social. Per identificar-se entre elles o coses així. En
realitat hi ha més teories, però el cas és que no ho sabem del cert, de
manera que ens limitem a especular. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En
realitat caldria especificar una mica, perquè hi ha tres espècies
diferents de zebres, la comuna, la de muntanya i la de Grévy.
Aparentment entre elles poden “divertir-se”, però no poden tenir
descendents viables. Cada espècie té un nombre diferent de cromosomes,
de manera que les cèl·lules es fan un embolic quan intenten creuar-se.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-57115174556259058552013-03-20T01:45:00.001-07:002013-03-20T01:45:26.447-07:00Lluna i naixements<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpw7qX50J4qTrsMmIepuvN1-Vcqk78qibIQQ5iG90-6QScx1T6nQ-B78x0DUKOxrpOCUj67Khm5wwMECHGPlAul8swzCPBczBg59-wWxmXwv0Q9Qe030og3eyKzxy3dPzwQ6ptcrdsQo/s1600/luna.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpw7qX50J4qTrsMmIepuvN1-Vcqk78qibIQQ5iG90-6QScx1T6nQ-B78x0DUKOxrpOCUj67Khm5wwMECHGPlAul8swzCPBczBg59-wWxmXwv0Q9Qe030og3eyKzxy3dPzwQ6ptcrdsQo/s1600/luna.jpeg" /></a>Hi ha fets que tothom els coneix, tothom ho diu,
tothom n’està segur... i malgrat tot, son falsos. I el més divertit és
que hi ha dades que ho indiquen, però ningú en fa cas. I, encara més: no
és difícil obtenir dades pròpies, però ningú ho fa. Perquè comprovar-ho
si tothom ho sap? <br />
<div align="justify">
Doncs insistiré una vegada més: No és cert que neixin més criatures quan hi ha Lluna plena! </div>
<div align="justify">
La
versió alternativa que també corre pel món de les creences, segons la
qual neixen més criatures durant el canvi de Lluna..., tampoc és certa!</div>
<div align="justify">
Ja
se que és una llàstima, perquè això dona un toc certament fantàstic a
les coses. La influència dels astres, la màgia de la Lluna, el lligam
amb el cosmos... Però les dades són tossudes. Els investigadors que
s’han pres la molèstia de calcular-ho han trobat que no hi ha cap
relació. I alguns dels estudis inclouen molts naixements. El d'uns
metges italians va <a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=pubmed&list_uids=7970080&dopt=Citation">analitzar </a>7842
naixements espontanis al llarg de 5 anys (58 cicles lunars). Resultat:
“Non significant differences were found in the incidence of spontaneous
birth throughout the lunar cycle”.</div>
<div align="justify">
Altres
estudis han identificat una tendència a que neixin mes nens a la
primavera, i menys a l’hivern, però poc més. I segurament això és degut a
que durant el calorós estiu s’està de millor ànims per al sexe que
durant la grisa tardor.</div>
<div align="justify">
Tampoc tenen gaire
lògica les explicacions que es donen per justificar la creença de
l’efecte de la Lluna en els naixements. Allò de la força de la marea
sobre el líquid amniòtic..., de nou em sap greu trencar l’encant, però
és que és una bestiesa per dos motius:</div>
<div align="justify">
El
primer és matemàtic. Podem calcular la força de gravetat que fa la Lluna
sobre la mare. I desprès la podem comparar amb la força de gravetat que
fa la infermera que te al costat. De veritat: L’infermera té més efecte
de marea que no pas la Lluna. I el cas és que no és una cosa opinable.
Son números que es poden calcular, cosa que sembla que ningú fa.</div>
<div align="justify">
L’altre
motiu és encara més evident. Que la Lluna sigui plena, o creixent, o
nova, tant sols depend de com estigui il·luminada. Però no desapareix!
La Lluna segueix allà al cel!</div>
<div align="justify">
Aleshores,
perquè es manté la creença? Suposo que el principal motiu és
psicològic.: Ens fa gràcia que sigui així. No deixarem que unes tristes
dades ens espatllin un sentiment màgic! Certament, una nit de Lluna
plena ens convida al romanticisme, però això és tot (i no és poc!).</div>
<div align="justify">
Ja
se que qui ho creia, seguirà creient-ho. Hi ha coses que no volem
canviar. Però sempre recordo que una vegada li ho vaig preguntar a una
infermera d'una unitat de neonatologia. La seva resposta va ser clara:
“Té molt més efecte sobre el nombre de naixements el que 9 mesos abans
el Barça guanyi la lliga, que qualsevol cicle lunar”</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-74528853997283767462013-03-14T23:49:00.000-07:002013-03-14T23:49:49.069-07:00Tots els camins porten a Roma<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHxO2GmKe0FIQnqTXMqV9NzA3lnfQ8vkD98IZEexLFHBBc9WcNt6m-8fn4Kvy0OV21ueBwBovdBjaiMUfmB1d1U2Z9gHp-4B6uz0b3_XFRmaNxFgG1TYqkxYlltOhUUkvSHe_vwo26oY/s1600/roma.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHxO2GmKe0FIQnqTXMqV9NzA3lnfQ8vkD98IZEexLFHBBc9WcNt6m-8fn4Kvy0OV21ueBwBovdBjaiMUfmB1d1U2Z9gHp-4B6uz0b3_XFRmaNxFgG1TYqkxYlltOhUUkvSHe_vwo26oY/s1600/roma.jpeg" /></a></div>
Aquests dies, amb la nominació del nou Papa Francesc I, he estat recordant el viatge que vaig fer, ja fa uns anys a <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_0_Italia">Roma</span>
en cotxe (l'economia no donava per més), és una forma de viatjar que,
encara que cansada i poc utilitzada en llargs desplaçaments actualment,
ens permet veure i <span class="highlight" id="spellCheckers0_1_disfrutar">gaudir</span> de paratges que d'altra banda ens podrien passar desapercebuts.<br />
<span lang="CA">Quan tornava, conduint per l’autopista que passa pel sud de
França, vaig veure uns panells que em recordaven que transitava per la “<i>via Domítia</i>”.
Això és perquè, com passa moltes vegades, l’autopista que passa per
Narbona, Beziers i Montpeller segueix l’antic traçat de la via romana.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La <a href="http://histoireduroussillon.free.fr/Thematiques/Batiments/Histoire/ViaDomitia.php">via Domítia</a>
va ser la principal via que unia roma amb hispania. I te un grapat de
curiositats. La primera és el nom. D’entrada no em deia res això de
Domítia, però l’explicació es senzilla. Indica el nom del cònsol romà
que la va fer construir, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gneu_Domici_Aenobarb_%28c%C3%B2nsol_122_aC%29">Gneu Domici Aenobarb</a>. Aquest militar romà va obtenir una gran victòria contra les tribus de la Gàl·lia i l’any 118 abans de Crist va fundar la colònia de <i>Narbo Martius</i>, on s’hi van instal·lar
els veterans del seu exèrcit. Amb el temps esdevindria la ciutat de
Narbona i un dels punts de partida de la romanització de la Gàl·lia. (Excepte el poblet d’Asterix, és clar).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
via Domítia estava pensada, com totes les altres vies romanes, per
permetre el moviment ràpid de les legions romanes. Però naturalment, de
seguida van començar a fer-ne us els comerciants. Disposar d’una xarxa
de carreteres com la que van bastir els romans va permetre que el comerç
fluís a través de l’interior del continent amb facilitat. Fins aquells
temps, les rutes comercials per excel·lència eren les marítimes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En realitat, la romanització de l’imperi va transcórrer seguint les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_romana">vies romanes</a>.
Quan les comunicacions resulten senzilles, les idees, els sistemes de
control i tot el que associem a una societat compacta s’estenen amb
facilitat. La única cosa dolenta des del punt de vista dels romans és
que també van facilitar, segles després, l’arribada dels invasors
bàrbars.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
curiós és que normalment ens imaginem les vies romanes similars a les
carreteres amb llambordes que sempre dibuixen. Una obra d’enginyeria
magnífica. Però això passava només a prop de les ciutats. La major part
de la via romana era feta de terra premsada. Tot i així, no era senzill
de fer. Primer calia desforestar el terreny, que prèviament havien triat
el més recte i pla possible. Es feien terraplens si calia i es deixava
el ferm ben pla. Després marcaven les voreres i dipositaven una primera
capa de pedres per donar solidesa al camí. A sobre hi anaven posant
altres materials cada vegada més fins i acabaven amb la capa final de
sorra o grava fina ben premsada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
gran problema eren els rius, és clar. Si podien els passaven per zones
baixes, però de vegades no hi havia més remei que construir ponts. Uns
ponts que encara aguanten avui. Roma, a més d’una extraordinària màquina
de guerra també era una gran constructora. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al llarg del camí hi havia marques que indicaven les distàncies. Les marques, en forma de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Miliario">monòlits de pedra</a>, (com els GR actuals)
es situaven cada milla, que era l’equivalent a mil passes. El problema
era que segons l’emperador del moment, el pas podia tenir una mida o
altre, de manera que per tenir una idea exacta de per on eres t’havies
de fixar en la marca i a més en el nom de l’emperador que també estava
gravat a la pedra.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En llatí, les carreteres romanes es denominaven <i>via strata</i>.
És curiós que en les llengües romàniques fem servir la paraula via per
referir-nos a camins mentre que els idiomes del nord d’Europa el que han
mantingut són derivats de la <i>strata</i>. Per això parlen de <i>street</i> en anglès, <i>straat</i> en holandès o <span class="shorttext"><i><span style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding; background: white none repeat scroll 0% 0%;">Straße</span></i></span></span><span style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding; background: white none repeat scroll 0% 0%;"> en alemany. En italià si que han mantingut la <i>strada</i> per a carrer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span class="shorttext"><span lang="CA" style="-moz-background-clip: border; -moz-background-inline-policy: continuous; -moz-background-origin: padding; background: white none repeat scroll 0% 0%;">Realment,
dels romans hem heretat moltes coses. Entre elles, unes molt ben
pensades xarxes de carreteres i carrers, i unes paraules per
referir-nos-hi.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-74697103381884069472013-03-06T00:21:00.001-08:002013-03-06T00:22:05.019-08:00Pervivència de l'espècie? quina?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo4Y74S0ApwclP8JQdhOjML1ac9q8XoqrpuOKFsmYb1O8FKknBW5TwoYD_2ic6vq8wQDk_LLIqUqxxVy72XePO4dqOSd2YAWM7igEtKTbCt5vCwauC98dvyVA40Jo4uuJmfSmhu-EDMDI/s1600/%C3%ADndice.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo4Y74S0ApwclP8JQdhOjML1ac9q8XoqrpuOKFsmYb1O8FKknBW5TwoYD_2ic6vq8wQDk_LLIqUqxxVy72XePO4dqOSd2YAWM7igEtKTbCt5vCwauC98dvyVA40Jo4uuJmfSmhu-EDMDI/s1600/%C3%ADndice.jpeg" /></a>Avui com moltes altres vegades faré referència a unes paraules magistrals del gran Daniel Closa, per comentar un altre insult a la inteligència per part de la nostra classe política.<br />
Segons el ministre de l’Interior, Jorge
Fernández Díaz, un dels arguments que fa servir per oposar-se al
matrimoni gai o, al menys, perquè no gaudeixi de la mateix protecció per
part de les autoritats que el matrimoni natural és que “<a href="http://www.ara.cat/societat/Fernandez_Diaz-matrimoni-garanteix-pervivencia_0_875912593.html">la pervivència de l’espècie no estaria garantida</a>“.
<br />
<div style="text-align: justify;">
Francament m’he quedat bocabadat. De veritat aquest és el nivell intel·lectual dels que manen?
Creu que la supervivència de l’espècie està en perill? I que per
defensar-la cal oposar-se al matrimoni homosexual? I que existeix una
cosa anomenada “matrimoni natural”? És brutal, perquè pensant una mica
en tot això arribem a conclusions inquietants.</div>
<div style="text-align: justify;">
L’espècie humana compta ja amb uns<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Poblaci%C3%B3_mundial"> set mil milions</a>
de persones ocupant el planeta. Mai havíem sigut tantes persones juntes
consumint recursos, ocupant espai, generant residus i competint entre
nosaltres. Si hi ha alguna amenaça per la pervivència de l’espècie
humana precisament és la superpoblació. Una persona que ocupa un càrrec
de gran responsabilitat hauria de saber-ho o, al menys, tenir-ne alguna
idea, ni que sigui rudimentària. El que en realitat caldria fer és <i>disminuir</i>
el nombre global de naixements. En aquest sentit, i si realment li
preocupa el futur de l’espècie, precisament hauria d’afavorir coses com
el matrimoni gai, que augmenta el grau de felicitat dels seus components
i que disminueix (però avui en dia ja no anul·la) la probabilitat de
reproducció. Just el que el planeta necessita!.</div>
<div style="text-align: justify;">
A més, segons el seu raonament, que hem de fer amb institucions que promouen el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Celibat">celibat </a>i la castedat? Em pregunto: el celibat dels capellans no el considera una amenaça per la pervivència de l’espècie?</div>
<div style="text-align: justify;">
També hi ha això de matrimoni natural… Genial. M’ho guardaré com a definició d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ox%C3%ADmoron">oxímoron</a>,
ja que el concepte de matrimoni és qualsevol cosa menys natural. Poques
institucions hi ha més directament fruit de la societat i de la cultura
humana. El matrimoni ha rebut atacs per moltes bandes al llarg de la
història, però tot i així segueix funcionant potser amb petites
adaptacions als temps que corren. Agradarà més o menys, però s’ha
mantingut durant moltíssims segles, cosa que fa pensar que compleix molt
raonablement la seva funció. Quan una cosa funciona té tendència a
mantenir-se sense necessitat de massa ministres defensant-la. Però és un
concepte lligat a les societats humanes. Al medi natural <a href="http://elpais.com/diario/2006/07/06/sociedad/1152136804_850215.html">no existeix</a> aquesta cosa anomenada “matrimoni”.</div>
<div style="text-align: justify;">
La gent es casa per molts motius. L’amor
és un d’ells, però no l’únic. Comoditat, interessos, tradicions,
pressions familiars,… totes aquestes coses són motius que al llarg del
temps han empès la gent a casar-se. Però entre ells no hi ha el concepte
de <i>la pervivència de l’espècie</i>. Al menys jo no se de ningú que
s’hagi casat per mantenir l’espècie. Per tant, potser no cal que el
govern hi esmerci esforços en aquest sentit.</div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat parlem de les declaracions
d’un polític i per tant, només cal interpretar-les com un argument
fal·laç per justificar la seva ideologia particular. No cal buscar
llógica sota arguments pretesament “racionals” perquè només són trampes
dialèctiques. Però irrita una mica que ja no es prenguin la molèstia de
dissimular-ho amb un mínim de nivell. No puc evitar pensar que si volen
reduir les classes de ciències i potenciar la religió és perquè les
futures generacions s’empassin aquestes bestieses sense dificultats.</div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè ben mirat, si fos cert que volgués
assegurar el futur de l’espècie no l’hauria de preocupar el matrimoni
gai. El que hauria de fer és, mira per on!, facilitar que la gent
practiqués el sexe com més millor. Que els fills no representessin una
càrrega per les famílies. Que la maternitat no fos un obstacle per les
carreres professionals de les dones. Que les empreses no dubtessin per
contractar noies en edat de ser mares. I que l’educació de les noves
generacions fos de la millor qualitat possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre no facin tot això, si us plau,
deixin de marejar-nos amb coses com la pervivència de l’espècie. Més
que res perquè si ignorem el que diuen i ens fixem en el que fan, no
costa gaire imaginar la pervivència de quina espècie vol garantir. </div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-67554943234594544112013-01-29T23:26:00.001-08:002013-01-29T23:26:18.216-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL8SJw5-vV3bHEhs6MPAF1lTGT4sIIe3C3fKuhu0lXIil8rXcIOOzti6WvcIvZeAfWkw9bRc_IYejhT_NCAlFlDy6s-8dPmHP8D9mIzlboGTuIed1DrduX85XlOhUQnnTqvS3966vvK8w/s1600/148LastSupper.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL8SJw5-vV3bHEhs6MPAF1lTGT4sIIe3C3fKuhu0lXIil8rXcIOOzti6WvcIvZeAfWkw9bRc_IYejhT_NCAlFlDy6s-8dPmHP8D9mIzlboGTuIed1DrduX85XlOhUQnnTqvS3966vvK8w/s320/148LastSupper.jpg" width="320" /></a>Un dels moments cabdals del nou testament és el<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Sopar"> Sant Sopar</a>.
El vespre en que Jesús es reuneix amb els seus deixebles per sopar,
deixa alguns dels darrers missatges i instaura l’eucaristia. Com passa
sovint a la Bíblia, hi ha diferents interpretacions del que va ser
exactament el que va passar ja que no tots els evangelis coincideixen
del tot. Però això són detalls menors quan el que compta, o el que
hauria de comptar, és el missatge espiritual.
<br />
<div style="text-align: justify;">
La importància del Sant Sopar en la
cultura europea queda clara quan ens adonem que segurament és un dels
fets més representats en la iconografia al llarg de la història. El <a href="http://www.theweeklings.com/wp-content/uploads/The-Last-Supper-Da-Vinci-1495-98.jpeg">quadre </a>del Sant Sopar de Leonardo da Vinci possiblement sigui un dels més coneguts i s’ha imitat en tota mena de imatges de <a href="http://stylefrizz.com/img/marithe-francois-girbaud-last-supper-ad.jpg">propaganda </a>o de <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3tRhJYYvpUoTZQeh_XaYegSVaVbh1RqfyAvonee5ONmxXKN2tqEsk7d9TobZouf1biULhU_y28psmjv9XTAlzEvqS1EBrQ6fImoH8QZZIX4qcCi0ziKRxgdI6Z1RMFIEtugbfx0HJ0QYH/s1600/battlestar-galactica-w.jpg">series</a> de <a href="http://www.thinkhero.com/wp-content/uploads/2010/01/sopranos.jpg">televisió</a>.
Però la representació pictòrica del Sant Sopar també ha tingut una
utilitat més enginyosa. Ha servit per veure com es modificaven els
costums alimentaris al llarg del temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per saber el que la gent menjava en
determinats períodes històrics podem recórrer a la documentació, al que
explicaven els novel·listes o a llistes d’aliments que es puguin
recuperar en palaus o castells. Però tot això serà una mica esbiaixat.
Normalment aconseguim informació sobre el que menjava la gent de classe
alta. El menjar del dia a dia dels servents no és una cosa que es
considerés digne de ser esmentada normalment.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però uns investigadors van trobar una
manera indirecta de comparar com canviava la idea del menjar que es
tenia al llarg del temps. I<a href="http://www.nature.com/ijo/journal/v34/n5/abs/ijo201037a.html"> el que van fer</a>
va ser agafar 52 quadres del Sant Sopar pintats en diferents èpoques
entre els anys 1000 i 1800 i els van comparar. L’escena representada és
la mateixa, els elements importants també són una constant, però la
manera de representar-ho varia molt i és indicatiu del concepte que
tenien els autors sobre un sopar en cada època.</div>
<div style="text-align: justify;">
Van <a href="http://www.nypost.com/rw/nypost/2010/03/23/news/photos_stories/Last%20Supper%20Obesity105706--300x150.jpg">mesurar </a>la
mida dels caps dels assistents al sopar, els dotze apòstols i Jesús, i
van treure el valor mitjà. A continuació van mesurar la mida dels plats
que hi havia pintats, la dels aliments que hi havia als plats i també la
del pa que hi havia a la taula. I tot això ho van comparar amb la mida
dels caps, que es feia servir com a sistema de referència. D’aquesta
manera es va poder veure que a mida que passaven els segles, la
quantitat de menjar i la mida dels plats anava <a href="http://www.aleph.se/andart/archives/images/ijo201037f1.gif">augmentant </a>de manera significativa. Els plats i el menjar augmentaven prop del 70 %, mentre que el pa incrementava la mida en un 23 %.</div>
<div style="text-align: justify;">
Això pot indicar que a mida que van
passar els segles a Europa es va anar disposant de més menjar i per
tant, a l’hora de pintar una taula hi representaven el que seria normal
trobar en cada moment. De totes maneres, cal anar amb compte ja que
també podria simbolitzar la importància que donaven al menjar en cada
període històric. Una cosa és la quantitat real de menjar i l’altra la
percepció que tenim del menjar. En tot cas, l’interessant no és tant la
mida absoluta del menjar sinó el canvi experimentat al llarg dels
segles.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però sobretot és una manera enginyosa de
treure informació sobre costums d’alimentació al llarg dels segles a
partir de fonts ben inesperades. Aquest és un d’aquells casos en que
personalment em resulta més interessant l’estratègia feta servir pels
experimentadors que no pas el resultat de la recerca en si mateix.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però, per si acava sent un experiment que perduri en el temps, avuí em menjaré una pizza mentre pateixo d'un altre Madrid-Barça i hem faré una foto per que algú ho pugui analitzar en el futur... </div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-87148853539572009122012-12-11T23:45:00.001-08:002012-12-11T23:45:16.437-08:00Ulls, de quin color?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFNIcRzFMnbfuHtovlK_1j0IorR8-ro3glLQ22YwPtRQZlKMW5riua8Zc52XjGctYQZNZ_XgZPV8a5SwP_xpjtaEUCN3BFiu7MeK3P49CemX2U33N5T-WKnnHJ32ojAufOePmBr2ExZY/s1600/256666.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinFNIcRzFMnbfuHtovlK_1j0IorR8-ro3glLQ22YwPtRQZlKMW5riua8Zc52XjGctYQZNZ_XgZPV8a5SwP_xpjtaEUCN3BFiu7MeK3P49CemX2U33N5T-WKnnHJ32ojAufOePmBr2ExZY/s1600/256666.jpeg" /></a></div>
<span lang="CA">Una de les primeres
coses que notem quan mirem algú és el color dels ulls. Sobretot quan
aquest color s’aparta de l’habitual. Per això aquí ens fixem més en els
ulls blaus o verds, mentre que als països nòrdics destaquen els ulls
marrons. </span> <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però aquesta classificació és massa senzilla. De <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Color_de_ojos">colors </a>d’ulls
n’hi ha molts matisos i tonalitats, igual que els colors de la pell o
del cabell. Això és perquè la base fisiològica és la mateixa. La
melanina, el pigment que ens dóna el color. Però en el cas de l’ull hi
ha unes quantes particularitats força interessants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
color més freqüent en els humans és un to marronós o castany. El motiu
és que la melanina té precisament aquesta tonalitat. I quan parlem
d’ulls negres simplement passa que hi ha molta més melanina que
l’habitual, de manera que en realitat és un color marró molt fosc. Això
és més freqüent per l'Àfrica. I és que els nivells de melanina de la
pell, la del cabell i la dels ulls acostumen estar molt relacionats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els
ulls de color blau són aquells que tenen molt poca melanina. Aleshores
la llum pateix refraccions per l’iris i el color resultant és el blau.
El color gris és quan ja pràcticament no n’hi ha gens de pigment. I el
verd en realitat és quan hi ha una mica de melanina que acaba resultant
en una barreja de blau i marró i que sembla verd.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
el color no és immutable. Al néixer quasi tothom té els ulls blaus o
molt clars i fins que no es sintetitza la melanina no s'adquireix el
color definitiu. També pot canviar per determinades malalties o per
l'envelliment. Curiosament, hi ha algun <a href="http://www.lablibra.com/sim/resumenes/cambio_iris/txt.htm">fàrmac </a>que,
com efecte secundari, pot causar canvis en la coloració dels ulls,
enfosquint-los. Canvis que poden arribar a ser permanents. I això pot
ser un problema estètic important, perquè no hi ha manera de controlar
fins on canviaran. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En
tot cas, el color dels ulls sempre porta a preguntar-se per les lleis
de l’herència. D’entrada cal dir que no es tracta d’una herència
regulada per un únic gen, de manera que les coses són una mica més
complexes del que normalment es diu. Però en general el color marró és
dominant. Cosa que no vol dir que pares amb ulls marrons no puguin tenir
fills amb ulls blaus, encara que al revés si que requeriria unes
quantes explicacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però
el color en realitat no és homogeni en un iris. Si el mirem de prop
veurem que hi ha estries, taques, zones de més o menys color... De fet,
igual que les empremtes digitals, cada persona té un patró de taques
característic i únic. I això té a veure amb l’anatomia del múscul que
forma l’iris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
funció de l’iris és controlar la quantitat de llum que arriba a
l’interior de l’ull. La retina té un marge de detecció, per això, si hi
ha poca llum interessa aprofitar-la al màxim i en conseqüència l’iris
s’eixampla. Pel contrari. Quan hi ha molta llum, que podria danyar les
cèl·lules de la retina, l’iris es contrau i l’obertura es tanca,
permetent que passi molta menys llum.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
capacitat d’adaptació de l’iris és important. I no respon únicament a
la llum. L’estrès o els nervis també modulen la seva resposta. Per tant,
la resposta correcta a la pregunta, quina és la part del cos que pot
augmentar més la seva mida quan ens excitem? És... la pupil·la! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Això
contradiu la Meg Ryan a la pel·lícula “Cuando Harry encontró a Sally”,
quan assegurava que un home no pot saber si una dona està fingint un
orgasme. Fixant-se en el comportament de la pupil·la és pot saber!
(Encara que, quin idiota es dedica a analitzar pupil·les en aquests
moments?)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I
aquests canvis de mida fan que quan l’iris no és gaire homogeni en el
color puguin tenir llocs variacions importants. Si la coloració és
uniforme no passa res, però en ocasions, la distribució de taques
marrons i blaves poden donar una coloració aparentment marronosa en
situació normal... i una tonalitat diferent amb l’iris contret i les
taques de color distribuïdes d’una manera diferent. Per això hi ha qui
li canvia el color dels ulls segons l’estat anímic (i segons la llum o
el grau de nervis o...).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja
diuen que els ulls són el mirall de l’ànima. I certament mai no et pots
refiar, perquè tant els ulls com les ànimes poden anar canviant amb el
temps.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-87174198648886936802012-12-05T03:05:00.001-08:002012-12-05T03:06:01.417-08:00Que/Com pensarem en el futur?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZg3or5CDfiJ6twpDz77HUytLHhBAoRKi8vsRMfMYe2-uwwJ2gZNTv6s_1mkavDTcW2p0BV_kQr8jQNUwONvaMy8j1Q8f84m_GdeKZEIrlobzGPGT5iU9s_9e54weSjMOKrqc6Pn_DkfA/s1600/wert1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZg3or5CDfiJ6twpDz77HUytLHhBAoRKi8vsRMfMYe2-uwwJ2gZNTv6s_1mkavDTcW2p0BV_kQr8jQNUwONvaMy8j1Q8f84m_GdeKZEIrlobzGPGT5iU9s_9e54weSjMOKrqc6Pn_DkfA/s320/wert1.jpg" width="320" /></a>Estimable señor José Ignacio Wert
<br />
<div style="text-align: justify;">
Me permito escribirle desde este modesto
rincón de Internet con motivo de la propuesta de reforma educativa que
ha presentado recientemente. Como científico y persona interesada en la
calidad de la enseñanza que se ofrece y su impacto en la formación de
las futuras generaciones, he de mostrarle mi inquietud por los cambios
que ha presentado.</div>
<div style="text-align: justify;">
Según se desprende de la información a
que he accedido, va a desaparecer, entre otras, la asignatura de
“ciencias para el mundo contemporáneo”. Supongo que es consciente que
con esta desaparición muchos alumnos terminarán los estudios con un muy
pobre <a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/11/actualidad/1352669940_513267.html">conocimiento </a>de temas científicos. Esto no es irrelevante ya que, como se ha <a href="http://www.frasespedia.com/wp-content/uploads/2012/11/frases-de-tecnologia-de-Carl-Sagan-01.jpg">hecho notar</a>
reiteradamente, en un mundo cada vez más dependiente de la tecnología,
las personas sin una mínima formación en el campo de las ciencias
estarán en clara desventaja. Conceptos como las terapias génicas, las
células madre, el cambio climático, las limitaciones de las fuentes de
energía o la importancia de enfermedades emergentes han de ser conocidos
también por alumnos que se decanten por las humanidades o el arte. De
la misma manera la literatura o la filosofía han de ser conocidas por
los que se decidan por carreras tecnológicas o científicas. Entiendo que
su cometido como ministro de educación debería ser tender puentes entre
ciencias y letras y no cortar los pocos existentes.</div>
<div style="text-align: justify;">
Por otra parte, parece que se <a href="http://www.canalsur.es/portal_rtva/web/noticia?id=251588">refuerza </a>la
importancia de la asignatura de religión. Por supuesto, tener
conocimientos sobre religión es imprescindible para entender nuestra
cultura así como las particularidades de otras culturas más lejanas.
Aunque personalmente no soy creyente, de ninguna manera me parecería
razonable un plan de estudios que no incluyera la enseñanza del hecho
religioso. Otra cosa muy diferente es usar la escuela para el
adoctrinamiento en una u otra religión.</div>
<div style="text-align: justify;">
Actualmente la mitad de los españoles es
incapaz de nombrar ni un solo científico. Comprometer la enseñanza de
ciencias y reforzar la de religión no parece una buena manera de cambiar
este hecho. Aunque también es posible que esta sea la intención. Una
población con un mínimo conocimiento del método científico, con lo que
conlleva de un cierto escepticismo, es más difícilmente manipulable. Y
por supuesto, una población manipulable es algo muy conveniente para la
clase política y las élites de poder. Visto el grado casi insultante de
manipulación ejercido por ustedes los políticos y los medios de
comunicación afines, comprenderá que esta no me parezca una hipótesis
descartable.</div>
<div style="text-align: justify;">
Finalmente querría comentar mi
desconcierto inicial en el tema de la lengua catalana. El modelo
educativo que teníamos en Cataluña desde hace treinta años cumplía con
dos factores esenciales: garantizaba que al terminar la escolarización
los alumnos conocieran tanto el catalán como el castellano y evitaba la
división de la sociedad en dos comunidades separadas por el idioma.
Actualmente todo el mundo entiende los dos idiomas aunque, por supuesto,
cada uno habla el que mejor le parece. Lo que usted propone es,
esencialmente, conseguir que parte de la población desconozca el
catalán.</div>
<div style="text-align: justify;">
Por supuesto esto está creando un
encendido debate que rápidamente deriva a temas de identidades
nacionales y proclamas sobre la libertad de los padres para elegir, no
tanto que conocimientos han de adquirir los niños sino en que idioma han
de ofrecérselos. Puesto que usted no podía ignorar el efecto que
tendría en este aspecto particularmente sensible, me permito sospechar
que acaso sea una manera de desviar la atención sobre el poco interés
que muestran en fomentar la cultura científica y el pensamiento crítico.</div>
<div style="text-align: justify;">
Por desgracia, usar cuestiones
relacionados con Cataluña cuando se trata de desviar la atención de
temas incómodos para los partidos en el poder parece ser una estrategia
muy habitual en los últimos años. Las campañas de desinformación
resultan efectivas y muchas personas creen sinceramente que en Cataluña
el castellano está en peligro y que se persigue a los
castellanoparlantes. Aunque falso, esto no es sorprendente si la única
información que les llega proviene de determinados medios de
comunicación que sistemáticamente tergiversan la realidad. Es divertido
cuando nos acusan de estar adoctrinados por la prensa catalana, como si
aquí no tuviéramos acceso a los medios de ámbito nacional. Como anécdota
le diré que tengo amigos que se sorprendieron al descubrir que mis
hijos hablaban correctamente el castellano. Su confusión resulta
deprimente, aunque comprensible ya que esto es lo que se repite
insistentemente en muchos lugares de la geografía española.</div>
<div style="text-align: justify;">
No insistiré en este aspecto ya que aquí
intento centrarme en temas relacionados con la ciencia. Aunque no me
resisto a hacer notar que parecería que desde la clase política se ha
fomentado el conflicto entre Cataluña y el resto de España con el fin de
obtener réditos electorales. El modelo educativo que tenemos funciona
razonablemente bien y durante treinta años no ha sido causa de ningún
conflicto. Ahora, mientras se discute encendidamente el idioma en que se
dan las clases no se pone en el punto de mira la calidad de la
educación que se está diseñando. Por cierto, tampoco se habla de la
pérdida de poder adquisitivo de las pensiones, los incumplimientos de
programas electorales o el indignante reparto de fondos públicos para
proteger los intereses de sistemas financieros a costa de la sanidad, la
ciencia, la educación o las pensiones. Una situación muy conveniente
para el partido en el poder.</div>
<div style="text-align: justify;">
Desde mi punto de vista de científico le
agradecería que intentara hacer lo posible para mejorar la calidad de la
educación de este país promoviendo de manera adecuada el conocimiento
científico. He de decir que algunas de sus declaraciones me hacen dudar
de la percepción que ustedes mismos tienen del valor de la ciencia para
la sociedad.</div>
<div style="text-align: justify;">
Y por supuesto, también le agradecería
que esto lo hiciera sin contribuir a la (inquietante) idea que para ser
buen español es necesario oponerse fervientemente a todo lo que suene a
catalán. Aunque considerando el rédito político que obtienen así como
algunas de sus más famosas declaraciones, le confieso que tampoco soy
muy optimista en este punto.</div>
<div style="text-align: justify;">
Atentamente</div>
<div style="text-align: justify;">
PD: podrà haver-hi pensament científic en el futur? la evolució te la resposta i potser serà sorprenent... gràcies Dan.</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-6447678833191014992012-10-25T23:39:00.001-07:002012-10-25T23:45:16.309-07:00Abans de posar la llengua en moviment...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdj6Ql-2F16jYyA4Ybuiy_qZVxHV5feCi4YPDydleB43csqrInkInSPFHiGVfXlsNEjdpE_93kWqL_iPC8BDe6ucKnZ85TEYwx5QetQ7vYVtEVcNEkE8GZRTIclf46yGdoYwFVGUet1A4/s1600/transplante.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdj6Ql-2F16jYyA4Ybuiy_qZVxHV5feCi4YPDydleB43csqrInkInSPFHiGVfXlsNEjdpE_93kWqL_iPC8BDe6ucKnZ85TEYwx5QetQ7vYVtEVcNEkE8GZRTIclf46yGdoYwFVGUet1A4/s1600/transplante.jpeg" /></a></div>
Avui faré referència, com altres moltes vegades, a un article del
científic Daniel Closa, sobre les desafortunades paraules que a vegades
esculpim, sense passar pel "filtre", amb certa facilitat...<br />
El tema estrella de les xarxes socials
d’ahir segurament va ser el comentari de la presentadora de TVE Mariló
Montero parlant al voltant de l’assassí del <a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/22/actualidad/1350892970_872889.html">Salobral </a>i la notícia que els seus òrgans no s’aprofitarien per fer trasplantaments. La presentadora<a href="http://elpais.com/elpais/2012/10/24/gente/1351072210_071316.html"> va dir que</a> “<i>Yo
no puedo negarles que he sentido tranquilidad al saber que los órganos
de este hombre no van a dar vida a nadie, sinceramente. Yo no querría
esos órganos. No está científicamente comprobado, pero nunca se sabe si
ese alma está trasplantado también en ese órgano</i>”.
<br />
<div style="text-align: justify;">
Naturalment, twitter de seguida es va
omplir de piulades al voltant de la frase. Normal, perquè en un parell
de frases condensa un grapat important d’errors relacionats amb la
ciència , els trasplantaments, l’anima i fins i tot la delicadesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Això de la delicadesa ho dic perquè si ets una persona que <a href="http://www.20minutos.es/noticia/444898/0/organs/trasplantament/salut/">està esperant</a>
un pulmó, un ronyo o un fetge que t’ha de salvar la vida, ha de fotre
molt que algú digui que se n’alegra que uns òrgans no vagin per ser
trasplantats perquè el donant era un assassí o una mala persona. Hi ha
comentaris que cal mesurar per respecte a les persones que viuen
pendents d’un fil a la llista de trasplantament. Moltes persones moren
perquè aquell fetge o aquell cor que esperaven no arriba a temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si en aquest cas els òrgans no
s’aprofitaran segur que és per altres motius. A la pràctica no hi ha
tants òrgans que serveixin ja que les condicions de la mort, l’estona
que passa fins l’extracció dels teixits, l’estat de salut del donant, i <a href="http://www.tsanz.com.au/organallocationprotocols/liverprotocol.asp">molts més factors</a> són els que al final ho determinen.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre si amb un trasplantament d’òrgans
també es trasplanta l’ànima, doncs que podem dir? És una reacció molt
primària, quasi primitiva, enfront una tecnologia que sembla ser encara
una mica massa desconeguda. Com a tema per pel·lícules de por de sèrie B
no està malament. Però pensar realment que alguna cosa del caràcter del
donant viatja amb el pàncrees, les retines o el fetge, vol dir tenir
una idea molt simple de com funciona el nostre cos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les transfusions de sang també
transmetran part de l’ànima? I les vàlvules de porc que es fan servir
per substituir vàlvules cardíaques defectuoses?</div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir va aclarir el que volia dir i el perquè. Aparentment, en un article a <a href="http://www.lavanguardia.com/lacontra/20121022/54353768760/la-contra-charlotte-valandrey.html">la contra de la Vanguardia</a>,
una dona que havia rebut un trasplantament de cor afirmava que notava
la presencia del donant. En realitat això només demostra que el poder de
la suggestió és molt gran. És el mateix fenomen que es dona quan notem
com una presència inquietant al darrere nostre mentre caminem de nit per
un carreró fosc.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però la frase que més m’ha interessat és
la de la doble negació. No està científicament comprovat que això no
passi! És una construcció sintàctica extremadament útil perquè sembla
que serveix com argument per absolutament tot el que vulguis. Des del
punt de vista de la lògica és una bestiesa, però en una discussió
lleugera pot colar. Si ho penses un moment, de seguida veus que no té
gaire sentit. Tampoc esta científicament comprovat que els follets no
existeixin. No està científicament comprovat que el déu Thor no ens miri
des del cel. No està científicament comprovat que no… el que us passi
pel cap. Per descomptat, que no estigui demostrat que no, no vol dir que
sigui que si. Aquesta manera d’argumentar enganyosament és el que en
lógica en diuen una<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fal%C2%B7l%C3%A0cia"> fal·làcia</a>. I en concret, aquest és un bon exemple d’un<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Argument_ad_ignorantiam"> argument <i>ad ignorantiam</i> </a>o argument d’ignorància.</div>
<div style="text-align: justify;">
La frase la va posar de moda l<a href="http://blogs.tv3.cat/elconvidat.php?itemid=35051">’Eduard Punset</a>
, pel qual tinc un profund respecte i en molts casos admiració però... quan va dir que no està comprovat científicament que ell tingui que
morir. Allò era una broma (suposo), però va tenir més èxit del esperat.
En realitat és la mena d’arguments que es fan servir en ambients
pseudocientífics per justificar actituds poc realistes. Pots afirmar la
bestiesa que vulguis i tot seguit dir (amb posat seriós) “no està
demostrat que el que dic no sigui cert”.</div>
<div style="text-align: justify;">
En realitat imagino que el que volia dir
era simplement “quin mal rotllo, els òrgans d’algú que ha comés un
crim”. Aquest és un sentiment visceral que puc entendre perfectament.
Però hauria d’haver mesurat una mica (molt) més la manera com ho ha
expressat i el raonament que ha fet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Gràcies Dan. </i></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-30682621220504063192012-10-22T21:56:00.000-07:002012-10-22T22:08:51.978-07:00Plaer... però, poca broma!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWvOaGp9GAoQ1-0zmh7nwMmQS5upPFJ_SXFsQERJ2RiFwPAUq1ErO_53mE-eneL_tA6cZEcoVkfXrmjltCbL2_X5WkFBbj9lJlJ2K3EDQRPczur6jdonulLAEAob2DbSdVnBE2waJxq-E/s1600/bolets.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWvOaGp9GAoQ1-0zmh7nwMmQS5upPFJ_SXFsQERJ2RiFwPAUq1ErO_53mE-eneL_tA6cZEcoVkfXrmjltCbL2_X5WkFBbj9lJlJ2K3EDQRPczur6jdonulLAEAob2DbSdVnBE2waJxq-E/s1600/bolets.jpeg" /></a></div>
<span lang="CA">Un dels plaers que
arriben amb la tardor és el d’anar a buscar bolets. Hi ha qui els va a
caçar o a collir. Són els que en saben de veritat, els del país, els
boletaires amb majúscules. Jo sempre he sigut un aficionat per qui els
bolets són part del dia al bosc, però també una excusa per fer un bon
esmorzar a Bagà o al peu del Pedraforca acompanyats d’un cistell que faria
riure als entesos.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I,
naturalment, no m’arrisco gens amb els bolets. Agafo única i
exclusivament Rossinyols a l’estiu i Rovellons o Pinetells, Potes de Perdiu i Llanegas a la tardor.
El motiu és que aquests els puc reconèixer mentre que de la resta no
n’estic segur al cent per cent. I amb els bolets poca broma!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
cas és que, malgrat les advertències de les autoritats i dels medis de
comunicació, cada any hi ha uns quants morts per intoxicació amb bolets.
I el gran responsable de la majoria d’aquests accidents (a part del
propi boletaire) és la <a href="http://www.grn.es/amjc/bolets/aphalloi.htm">Farinera Borda</a> (<i>Amanita phaloides</i>).
De fet, quasi totes les morts per culpa del consum de bolets a casa
nostra són degudes a farineres bordes, que si són petites es poden
confondre amb el deliciós <a href="http://www.grn.es/amjc/bolets/acaesare.htm">Ou de Reig</a> (<i>Amanita caesarea</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El
verí de la Farinera Borda resulta particularment letal. Primer perquè
el bolet no té un gust especialment dolent, de manera que la menges i et
quedes tan tranquil. El verí ja és a dins i comença a fer efecte, però
no causa símptomes importants d’entrada i els que causa, desapareixen
aviat, cosa que fa pensar que ja ha passat tot. I quan apareixen els
símptomes seriosos ja és massa tard. A sobre, és resistent a la cocció.
Mentre que alguns bolets perden la toxicitat en cuinar-los, les
Farineres Bordes segueixen igual de tòxiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per
això, si sospiteu que us heu cruspit una Farinera Borda, no espereu a
trobar-vos malament i aneu immediatament a urgències. Perquè <span style="font-style: italic;">és</span>
una urgència. És disposa de poques hores per mirar d’eliminar les
toxines. El que es fa és un rentat d'estómac i s’administra carbó
col·loidal, una substància que fa d’esponja i absorbeix el verí, per tal
que passi per l’intestí sense ser absorbida. També es pot mirar de fer
una hemofiltració, això és filtrar la sang, amb la mateixa idea.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El principal verí que conté és l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Alpha-amanitin">amanitina</a>,
que actua d’una manera ben destructiva. Ja sabeu que les nostres
cèl·lules constantment estan fabricant diferents proteïnes necessàries
pel bon funcionament. Les instruccions per fer cada una d’aquestes
proteïnes es troben a l’ADN de les cèl·lules, és el que anomenem els
gens. El cas és que l’ADN es troba situat dins el nucli de les
cèl·lules, mentre que les proteïnes es fabriquen fora del nucli, al
citoplasma. Per tant el que es fa és sintetitzar una mena de “copia” del
gen que si que pot sortir del nucli. Aquesta copia no és d’ADN sinó
d’una molècula semblant, l’ARN, que degut al paper que fa anant del
nucli fins al citoplasma s’anomena “ARN missatger”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Doncs
l’amanitina el que fa és interrompre la síntesi d’aquest ARN missatger.
Les instruccions per fabricar proteïnes deixen d’arribar i la cèl·lula
comença a deixar de funcionar. Això afecta particularment al fetge.
Altres teixits com el ronyó o el sistema nerviós també reben, però les
cèl·lules del fetge són les més sensibles a l'amanitina. I per això és
tan greu. El fetge està constantment enviant senyals a la resta del cos
per tal de mantenir el metabolisme funcionant correctament. S’encarrega
de processar els nutrients, mantenir els equilibris de minerals,
energètic, bona part de l’hormonal... Si les cèl·lules del fetge deixen
de funcionar, la mort esdevé ràpida i inexorable en poques hores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I
això és el que passa després de menjar un únic bolet d’aquests. Amb
pocs mil·ligrams de tòxic n’hi ha prou per destruir les cèl·lules del
fetge. El problema és que mentre queden unes quantes de viables no notem
gran cosa. I quan comencen els vòmits, la febre, la taquicàrdia... és
que perquè ja pràcticament no queda gens de fetge funcionant i aleshores
ja no hi ha res a fer. Les cèl·lules del fetge ja són mortes. L’única
opció és un trasplantament de fetge d’urgència. Una cosa que no sempre
es pot fer en el curt espai de temps disponible. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per
tant, és millor deixar els bolets pels entesos de veritat. Digueu-me
pixapins, però seguiré amb l’esmorzar de pagès a un poblet del Pirineu,
amb la il·lusió d’un cistell modest però que a mi m’omplirà de goig, i
amb uns pocs <a href="http://www.directoalpaladar.com/images/setas.jpg">rovellons </a>que cuinaré a la brasa, amb all i julivert i ben tranquil pel que fa a la seguretat.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-53044372491896840762012-10-22T00:26:00.000-07:002012-10-22T00:37:51.354-07:00Comencem pel principi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxRGfsF8DzVHgpgy0hDBFB-0g_aRR2JBxhT0ZKocA4ePQTo9ZzwnHFeKarby6RBhSJJuKFdQLsdUsBcKvBcEHOVlY9WZd28CBqUgPnT-XiGkgWC41Q70SSfQtiWRrTGDpDfu-mwFTwsvU/s1600/35.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxRGfsF8DzVHgpgy0hDBFB-0g_aRR2JBxhT0ZKocA4ePQTo9ZzwnHFeKarby6RBhSJJuKFdQLsdUsBcKvBcEHOVlY9WZd28CBqUgPnT-XiGkgWC41Q70SSfQtiWRrTGDpDfu-mwFTwsvU/s320/35.jpeg" width="320" /></a></div>
Bé, després d'aquest llarg "parón" en el blog, és el que comporta un trasllat de consulta, vull començar la temporada parlant de bolets, però potser diem-li, en primer lloc fongs, que al plaer alimentari i culinari ja hi arribarem, més endavant.<br />
Sents la paraula “<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fong">fong</a>” i el primer que pensem és en un bolet o en una <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Floridura">floridura</a>.
En tot cas, en organismes poc importants, com un afegit als éssers vius
importants, els animals i les plantes. De fet, fins fa poc els fongs es
consideraven plantes. Després de tot, creixen com les plantes, estan
immòbils com les plantes, es reprodueixen de manera semblant a les
plantes i , en el fons, els bolets tenen tot l’aspecte de plantes. Per
això els imaginem com una mena de plantes de segona divisió.
<br />
<div style="text-align: justify;">
Un greu error. L’estudi del seu material genètic i del seu metabolisme revela que un fong està molt més <a href="http://www.sciencemag.org/content/260/5106/340.abstract">emparentat </a>amb nosaltres que amb una planta. Per això es considera <a href="http://www.cartage.org.lb/en/themes/Sciences/Zoology/AboutZoology/DiversityLife/kingdoms.gif">un regne a part</a>. Un regne amb un milió i mig d’espècies diferents, de les que fins ara només n’hem catalogat 70.000.</div>
<div style="text-align: justify;">
El món seria un indret ben diferent sense
fongs. Són ells els que s’encarreguen de fer neteja de la matèria
orgànica. Els arbres caiguts, els animals morts i qualsevol tipus de
matèria orgànica pot ser digerit en part per molts organismes. Però els
campions a l’hora de digerir matèria orgànica que qualsevol tipus són
els fongs. Són l’autèntic i insubstituïble servei de neteja de la
natura.</div>
<div style="text-align: justify;">
En això veiem una de les similituds entre
animals i fongs. Les plantes viuen aprofitant la matèria inorgànica i
l’energia del Sol per fabricar-se la seva matèria orgànica. En canvi,
els animals i els fongs ens alimentem d’aquesta matèria orgànica que
fabriquen les plantes. Només hi ha un “petit” detall que diferencia la
manera que tenim d’aprofitar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres ingerim l’aliment i a quan el
tenim a l’interior, dins l’estómac, el digerim. En canvi, els fongs el
que fan és instal·lar-se sobre la matèria orgànica, començar a deixar
anar els enzims digestius i deixar que actuïn. Tot seguit simplement van
absorbint la matèria orgànica ja digerida. Com que la digestió la fan
externa, poden disposar d’uns enzims digestius extremadament potents,
capaços de digerir gairebé qualsevol cosa. Uns enzims que ens resulten
molt útils quan els purifiquem i aprofitem de manera industrial.</div>
<div style="text-align: justify;">
Normalment els fongs no els veiem. Són
filaments invisibles que es van escampant pel terra i les superfícies de
les coses on hi poden arribar. Només els veiem quan detecten menjar,
envien senyals químics i totes les hifes acaben<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:DecayingPeachSmall.gif"> omplint</a>
la regió on hi ha l’aliment. Pot ser una zona de terra on hi ha una
caca d’ocell, un tronc mort, una peça de fruita deixada sobre la nevera,
o la zona humida de suor entre els dits dels nostres peus. I també
veiem el seu mecanisme reproductor, els bolets. Molt més espectaculars i
bonics que el fong en si mateix, però que estrictament només són
estructures fabricades pel fong per deixar anar espores.</div>
<div style="text-align: justify;">
I si penseu que els fongs només fan nosa i
no són gaire importants, faríeu bé de recordar que sense ells no
tindríem pa, cervesa, vi, antibiòtics, detergents o al·lucinògens. Amb
certesa no hi hauria líquens, que no deixen de ser un fong combinat amb
una alga. Però probablement tampoc tindríem boscos, plantes, ni animals.
Dues de cada tres plantes poden viure gràcies a associacions amb fongs.
I de fet, probablement van poder colonitzar terra ferma gràcies a que
els fongs havien fet el pas uns quants milions d’anys abans.</div>
<div style="text-align: justify;">
De fet, per fer-nos una idea de la importància dels fongs a la història del nostre planeta podem fer una ullada a la gran <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Extinci%C3%B3_permiana">extinció del permià.</a>
En aquell esdeveniment va desaparèixer el 90 % de les espècies i durant
uns quants milions d’anys, la Terra va ser un erm habitat bàsicament
per fongs. Si un alien hagués arribat en aquell moment s’hauria endut
una impressió ben diferent de com és la Terra. Potser a nosaltres ens
semblaria un indret inhòspit, però des del punt de vista dels fongs
segur que era un paradís!</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-64536057613234194592012-07-23T02:00:00.000-07:002012-07-23T02:03:07.207-07:00Un suculent banquet<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ7CP3oGTvdHiwVB_0ScmCb8NXQ3hm7Iarizcgep12fW_H18RpXsW-GmzTmoxuZrj23RFD9StgOLGhZyivRkcbAegPjCLD4Ufyv2wp9W3VpJe67QqPlUm7cUyc1tnbawbAMvAwYyEx_fk/s1600/titanic-404_673723c.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ7CP3oGTvdHiwVB_0ScmCb8NXQ3hm7Iarizcgep12fW_H18RpXsW-GmzTmoxuZrj23RFD9StgOLGhZyivRkcbAegPjCLD4Ufyv2wp9W3VpJe67QqPlUm7cUyc1tnbawbAMvAwYyEx_fk/s320/titanic-404_673723c.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA">Aquest any estem parlant molt del Titànic, ja que fa cent anys del seu enfonsament, el diumenge 14 d’abril de 1912 el gran navili <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Titanic">RMS Titànic</a>
va passar a la història de la pitjor manera possible. Durant el viatge
inaugural, i quan es desplaçava a tota màquina a través d’una zona amb
icebergs, va topar amb un d’ells i en poques hores es va enfonsar a les
gèlides aigües de l’Atlàntic nord. En aquell naufragi van perdre la vida
al voltant de mil cinc-centes persones, ofegades o per hipotèrmia.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des
d’aleshores les normes de seguretat es van modificar per garantir un
nombre suficient de bots salvavides, però també per evitar el pas de
navilis per zones perilloses. També va ser arrel d’allò que es va
establir el sistema de vigilància d’icebergs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Curiosament,
i malgrat la fama que va assolir, aquella no va ser la pitjor
catàstrofe naval. Al 1945 un transatlàntic alemany, el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Gustloff">Wilhelm Gustloff</a>,
ple de refugiats va ser torpedinat per un submarí rus. Es va enfonsar
en menys d’una hora i van morir quasi nou mil persones. Com sis Titànics
junts!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com
que la història del Titànic va esdevenir gairebé una llegenda, amb el
temps es van muntar expedicions per localitzar les restes del naufragi, i
finalment el van <a href="http://www.fortunecity.com/greenfield/drongo/51/Hayazgo.htm">localitzar </a>a
quatre mil metres de fondària. El cas estava partit en dos, però el més
curiós era el mal estat general de la nau. Arreu s’hi podien veure una
mena <a href="http://residesi.blogspot.com/2009/02/latest-titanic-under-sea-pictures.html">d’estalactites oxidades </a>de
colors rogencs i negrosos que penjaven de les zones metàl·liques. Això
va ser una mala notícia per aquells que esperaven anar recuperant restes
de la nau amb idea de fer-hi negoci. Però també una certa sorpresa ja
que a aquella fondària s’esperava un ritme de corrosió més aviat lent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Doncs
quan s’han fet anàlisis de l’estat de les restes sembla que el que li
està passant a la nau és, bàsicament, que hi ha determinats bacteris que
se l’estan menjant. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
manera com es repartia la corrosió resultava interessant. Era molt
notable la diferència entre zones properes als objectes de fusta i les
altres zones on únicament hi havia metall. Aquestes últimes estan molt
més degradades, encara que la diferencia no durarà gaire més.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja
sabem que el ferro en contacte amb l’aigua s’oxida, però la degradació
del Titànic era molt superior a l’esperada. Alguna cosa més estava
passant allà baix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
clau són uns bacteris particulars que no fan servir un metabolisme
basat en l’oxigen, com nosaltres i com la majoria d’ésser vius de la
Terra. Són la família de bacteris <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Desulfovibrio">sulforeductores</a>,
que per obtenir energia i mantenir el metabolisme el que fan és
reaccions químiques basades en el sofre. És un sistema menys eficient
que el nostre, però que en zones on no hi ha oxigen els permet viure. De
fet, l’oxigen és altament tòxic per aquests bacteris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les
reaccions químiques són una mica complicades, però si hi ha ferro en el
sistema funcionen millor. Es generen més àcids, que fan que els
bacteris visquin més còmodes i al final el ferro es transforma en sulfur
de ferro, que és el que li dóna el color negre als caramells que pengen
arreu de la nau.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquests
bacteris, però no podien viure gaire còmodes a prop dels indrets del
vaixell on hi havia fusta. La fusta era matèria orgànica que, al
degradar-se alliberava oxigen, un producte que és tòxic per als bacteris
del sofre. Per això el ferro d’aquestes zones està menys degradat. En
canvi, altres bacteris que s’alimenten de matèria orgànica ja es
trobaven a gust en aquelles condicions i s’anaven alimentant de les
restes orgàniques de la nau.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al final el que es forma és una <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Microbial_corrosion">comunitat microbiana</a>
ben organitzada. A la part exterior de les estalactites d’òxids hi ha
els bacteris que viuen amb oxigen, els que s’anomenen aeròbics. Aquests
bacteris s’alimenten dels productes residuals dels bacteris del sofre,
que es troben a l’interior de l’estalactita, on no hi arriba l’oxigen i
en canvi tenen accés al ferro. Una comunitat ben avinguda que cada dia
degrada una bona quantitat de la nau i que, amb el temps, acabarà per
netejar el fons del mar completament.</span></div>
<span lang="CA">De
manera que la propera vegada que mireu fotos de les restes del Titànic,
recordeu que el que estareu mirant és, en realitat, un gegantí cultiu
d’uns tipus de bacteris molt particulars o un gran i suculent banquet. </span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-75454804830951097122012-07-02T01:30:00.001-07:002012-07-02T01:36:03.599-07:00Petits moments?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDEm8nNFRhQL42W8qWC6ONPZ1s-b3ks7FXO1x6MyswAv-E7JitlpD4x70zasj0XTvGnXT0T-JZ10V5lf6oIjfBCaclG6LGbt6wWCJZ-3dmcADHMX1T_c_ku70yzq7S7w8IW86PN0UIt38/s1600/pisadas.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDEm8nNFRhQL42W8qWC6ONPZ1s-b3ks7FXO1x6MyswAv-E7JitlpD4x70zasj0XTvGnXT0T-JZ10V5lf6oIjfBCaclG6LGbt6wWCJZ-3dmcADHMX1T_c_ku70yzq7S7w8IW86PN0UIt38/s1600/pisadas.jpeg" /></a></div>
Aquest cap de setmana hem passat uns dies en <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_0_familia">família,</span> en un entorn totalment <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_1_recomenable">recomanable</span> a la vall de <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_2_llèmena">Llémena</span>.
A una casa rural, <a href="http://www.elnusdepedra.com/">EL Nus de Pedra</a> (senzillament fantàstic, gràcies Joan,
Montse i família). Bé el fet és que el meu fill en una <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_3_passejadeta">passejada</span> pels <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_4_idílics">idíl·lics</span> paratges de la zona, va <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_5_trovar">trobar</span> un <span class="corrected_word" id="spellCheckers0_6_fòsil">fòssil</span>
d'un cargol i en explicar-li que volia dir això dels fòssils, em va
venir al cap un d'aquells aconteixaments que llegeixes i que ens fan sentir
part d'una Història gran, però a la vegada plena de petits moment, senzills, que fem per costum i sense adonar-nos, que la
fan encara més gran.<br />
De vegades passen coses
extraordinaries que fan que aquests moments, en principi intrascendents, ens
quedin grabats en el record per sempre. Però el súmmum d'això va succeir
fa tres milions i mig d'anys l'indret que ara anomenem Tanzània,
concretament a Laetoli, quan un fet completament intrascendent va quedar
literalment grabat en pedra.<br />
I tot va començar amb un excrement d'elefant.<br />
El
1976, uns investigadors del grup del doctor Leakey estaven jugant i
tirant-se això, trossos d' excrements secs d'elefant. Per esquivar-ne
una, un d'ells es va ajupir i va adonar-se que al terra es podien
observar emprentes d'animals en la pedra sedimentaria. Quan ho van mirar
més atentament van descobrir un gran nombre de rastres d'elefants,
jirafes, rinoceronts, i altres animals, alguns de ja extingits. Aquella
roca s'havia format per dipòsits de cendres d'un volcà proper i una
serie de condicions realment rares van fer que les emprentes es
mantinguessin en diferents capes de roca.<br />
Però pocs anys desprès, mentre analitzaven els rastres, es van adonar del que eren clars exemples de <a href="http://www.pbs.org/wgbh/evolution/library/07/1/l_071_03.html">petjades d'homínids</a>.
Eren dos rastres (un de més gran i l'altre més petit) que caminaven
paral.lels al llarg de uns 30 metres. Primer van pensar que corresponien
a un mascle i una femella. Però desprès van haver de matisar aquesta
interpretació.<br />
Els rastres son fantàstics. Mirant-los es pot veure
que per allà, i en posiciò bípeda, dos avantpassats nostres van caminar,
van deturar-se un moment, van mirar al voltant i van seguir el seu
camí... cap a on? Això ja no ho sabrem mai.<br />
I a anat de poc que les
emprentes es perdessin. Quan van enllestir els treballs, van tornar a
tapar els rastres amb terra per protegir-los de la degradació. Però amb
la terra també hi van possar (inadvertidament) llavors d'arbres, que van
germinar i les arrels dels quals van començar a <a href="http://www.getty.edu/conservation/field_projects/laetoli/">malmetre </a>els rastres. Per això fa uns anys van tornar a destapar-ho i recobrir-ho de nou amb materials més segurs.<br />
Però
he dit que els rastres potser no corresponen, com semblava inicialment,
a un mascle i una femella. I això és el que trobo més impressionant.
Una anàlisi més detallada, amb motllos i reconstruccions dels contorns
va revelar que, en realitat, els rastres son tres! Hi ha una altre serie
de petjades més petites dins de les petjades grans.<br />
És difícil no
fer-se una imatge mental del que podria haver passat, fa tres milions
d'anys, per les planùries de l'Àfrica. Dos homínids, mascle i femella,
caminen per un terreny fangós mentre que uns metres enrera el tercer, un
infant, fa una cosa que molts hem fet de petits... caminar mirant de
posar els peus dins les emprentes que va deixant el pare!<br />
Absolutament humà.Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-86055959479955926442012-05-13T23:37:00.002-07:002012-05-13T23:38:05.401-07:00Científic? no se de que em parla...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNYGZZEx1Ugjq6IruZALCE2Eeh6tzdprRw3gH-v5Mlo2U6z_3HX8zn6MyWzOZ3LVEHxKjNsEIvGwyRFHwrvqyi2IvgDL-Guf348F2kRd8CKng62TKterN-0caQmoYcvGh5UKzj95CDuUM/s1600/cc.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNYGZZEx1Ugjq6IruZALCE2Eeh6tzdprRw3gH-v5Mlo2U6z_3HX8zn6MyWzOZ3LVEHxKjNsEIvGwyRFHwrvqyi2IvgDL-Guf348F2kRd8CKng62TKterN-0caQmoYcvGh5UKzj95CDuUM/s1600/cc.jpeg" /></a></div>
Som a l’any 2012 després de Crist. Tota
la civilització és ocupada pel progrés i el coneixement i Albert
Einstein, un dels més grans científics de tots els temps, forma part ja
de la cultura universal. Les seves imatges les trobem a tot arreu on es
faci alguna referència, ni que sigui molt llunyana, a la ciència. Les
seves cites es repeteixen sovint, la seva fotografia la trobem impresa
en samarretes, llibres, pòsters i anuncis. És un cas curiós de
personatge que, malgrat ser científic, és famós a tot arreu.
<br />
<div style="text-align: justify;">
A tot arreu? No! en un llogarret del sud
d’Europa, habitat per indomables guerrers, rebutgen una i altra vegada,
ferotgement, la invasió de la cultura moderna. Es resisteixen a acceptar
que la ciència és útil i que val la pena disposar d’algun coneixement
sobre el tema.</div>
<div style="text-align: justify;">
De veritat hi ha algú, avui en dia, que no conegui el nom de <i>cap</i> científic? Ni tant sols <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein">Einstein</a>? O <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton">Newton</a>? Sembla increïble, però segons el “<a href="http://www.fbbva.es/TLFU/tlfu/esp/comunica/notas/fichanota/index.jsp?codigo=870">Estudio internacional de la Fundación BBVA: Comprensión de la Ciencia</a>”,
a España un 45,9 % dels enquestats no podia o no volia recordar el nom
de cap científic. Cap! Ni un! Zero! Això és pràcticament la meitat de la
població!!</div>
<div style="text-align: justify;">
La pregunta no semblava difícil. No es
tractava d’explicar el segon principi de la termodinàmica, el
funcionament de la reacció en cadena de la polimerasa ni la opinió sobre
com demostrar la <a href="http://primes.utm.edu/notes/rh.html">hipòtesi de Riemman</a>. Només calia dir el nom d’un científic.</div>
<div style="text-align: justify;">
En comparació, la resta de països es
mouen al voltant d’un 25 % les persones que no poden dir cap científic. I
encara és més interessant quan es tracta d’esmentar algun científic del
propi país. El 45 % dels polonesos esmenta la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Marie_Curie">Marie Curie</a>, el 44 % dels danesos recorda a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Niels_Bohr">Niels Bohr</a> i el 37 % dels francesos està orgullós de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Louis_Pasteur">Louis Pasteur</a>.
Juguen amb un cert avantatge, perquè són països que fa temps que tenen
clar que la ciència és alguna cosa important i en conseqüència, tenen
científics que han fet coses importants.</div>
<div style="text-align: justify;">
La cosa és diferent a Espanya, ja que on
no hi ha cultura científica, no hi ha gaires científics de renom, però
si més no, hom esperaria que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ram%C3%B3n_y_Cajal">Ramon y Cajal </a>fos recordat pels seus conciutadans. Després de tot, va guanyar un premi Nobel! Doncs només el 5 % dels espanyols l’esmenten.</div>
<div style="text-align: justify;">
Això passa per preguntar per científics enlloc de fer-ho per futbolistes o folklòriques.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot plegat no és nou i, francament, no
representa cap sorpresa. I una part de la culpa, segur que també cau en
la comunitat científica, que mostra una excel·lent incompetència quan es
tracta d’explicar a la societat que és el que fa. També s’ha de dir que
intentar explicar coses a qui és evident que no li interessa gens el
que dius, resulta molt i molt depriment i de seguida ho deixes córrer.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per això val la pena tornar a recordar (una vegada més, i no serà la darrera) una frase del mestre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Sagan">Carl Sagan</a>:</div>
<div style="text-align: justify;">
“<i>Vivim en una societat profundament
depenent de la ciència i la tecnologia i en la qual ningú sap res
d’aquests temes. Això constitueix una fórmula segura per al desastre.”</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Gràcies Dan. </i></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-74137402103786434932012-04-23T01:57:00.000-07:002012-04-23T01:57:31.341-07:00Irisina i exercici<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE9ar5jKk8fKMXt_6Je7oxRfschTfIqIqJOS6xOc7lcdafYZ0muLtn9mx4CPbY7vt-P3gkocc4T4neB6jawMPNH6_Fp30tuZmj2KH-ia2uu9IrgKq-T9KTWrKrCfOCENRjro27jA30_ME/s1600/ejercicio.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE9ar5jKk8fKMXt_6Je7oxRfschTfIqIqJOS6xOc7lcdafYZ0muLtn9mx4CPbY7vt-P3gkocc4T4neB6jawMPNH6_Fp30tuZmj2KH-ia2uu9IrgKq-T9KTWrKrCfOCENRjro27jA30_ME/s1600/ejercicio.jpeg" /></a></div>
Avui, diada de Sant Jordi, és un bon dia per llegir, divulgar, compartir, analitzar, debatir,... i un llarg etc. de verbs que impliquin coneixement i ens apropin a les anyorades relacions humanes que a vegades tenim una mica oblidades.<br />
Donc bé, avui parlaré d'un tema que està molt de moda, fer exercici. L'altre dia vaig llegir un article que em va fer possar en pràctica alguns del verbs que he citat anteriorment.<br />
Fer exercici és una bona cosa.
Naturalment, exercici moderat, sense exagerar, sense obsessionar-se; que
hi ha qui passa d’un extrem a l’altre i resulta igual de dolent no
moure’s del sofà que forçar la màquina corporal fins l’extrem.
L’activitat física és bona per mantenir en condicions el sistema
cardiovascular, el to muscular i el metabolisme en general. També ajuda a
cremar els excessos de calories que acostumem a ingerir els humans.
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però, tot i que els beneficis de
l’exercici moderat no es posaven en dubte, estava molt menys clar el
mecanisme fi que hi havia al darrera. Ens aprimem perquè cremem calories
al fer exercici, però la veritat és que quan es calculen les calories
reals consumides, ens trobàvem que tampoc n’hi havia per tant. I
normalment, el que fas és obrir la gana, de manera que després de pujar
una muntanya o córrer una cursa, les calories consumides es recuperen
molt ràpidament.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per fa poc sembla que s’ha fet una mica de llum en tot plegat. I la clau està en la <a href="http://www.lavanguardia.com/salud/20120113/54244338904/irisina-hormona-actividad-fisica.html">irisina</a>, una hormona de la que segurament en sentirem a parlar força.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10777.html">El que han vist</a>
és que quan les cèl·lules musculars treballen activament, és a dir quan
fan contraccions i relaxacions, comencen a fabricar una sèrie de
proteïnes noves. I una d’elles és aquesta irisina que actua com una
hormona, és a dir, la sintetitzen les cèl·lules musculars i l’alliberen a
la circulació sanguínia de manera que pot viatjar fins a les zones del
cos que tenen greix.</div>
<div style="text-align: justify;">
El greix, és a dir el teixit adipós, està
fet per unes cèl·lules que anomenem adipòcits i que serveixen sobretot
per emmagatzemar greixos. Però hi ha un altre tipus de greix que
anomenem teixit adipós marró
que el que fa és cremar greixos per generar calor. La seva funció
bàsicament és mantenir la temperatura corporal i cremar els excessos de
calories contingudes en el cos. Aquest teixit adipós marró està situat
sobretot a l’esquena, entre les espatlles. Es nota molt en els nens
petits. Si un nadó té febre no li toqueu el front, toqueu-li l’esquena i
sabreu el que és generar calor.</div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs la irisina el que fa és que els
adipòcits normals es transformin en adipòcits marrons. De manera que
cèl·lules que servien per acumular greix passen a encarregar-se de
consumir greix i generar calor. Això pot resoldre el misteri de com ho
feia l’exercici per aprimar. Perquè de nou: amb el consum de calories
només s’explicava una part dels efectes de l’exercici.</div>
<div style="text-align: justify;">
Per cert, en alguns indrets <a href="http://www.publico.es/ciencias/417973/un-mensajero-contra-la-obesidad">es pot llegir</a> que el que fa és transformar greix <em>dolent</em> en greix <em>bo</em>.
Una definició incorrecta. El greix no és dolent ni bo. El que és dolent
és l’excés de greix, com és dolent l’excés de qualsevol cosa. I sense
adipòcits tampoc podríem viure.</div>
<div style="text-align: justify;">
En tot cas, aquesta descoberta permetrà
una bona dosi de campanyes publicitàries, però si algú es pensa que amb
una pastilla d’irisina n’hi ha prou per simular els efectes de
l’exercici sense cansar-se, segur que s’equivoca. L’exercici fa molt més
que generar irisina. Per exemple, la fantàstica sensació generada per
les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Endorfina">endorfines </a>no s’aconsegueix amb irisina. I tots els efectes psicològics de l’exercici tampoc es poden empaquetar dins una pastilleta.</div>
<div style="text-align: justify;">
De totes maneres, m’hi jugo el que
vulgueu en que aviat hi haurà productes amb irisina, inductors de la
irisina, pomades amb irisina i fins i tot polseres energètiques que
estimularan l’activitat “irisinérgica”.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-59089253302623643492012-03-21T02:17:00.000-07:002012-03-21T02:17:01.982-07:00Una mica de calma i, si pot ser, de rigor científic, si us plau!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXDMR0-dmfcOjfo66DohT_RIl0ljM-y6ZBh1YMkaVSckV4HOPyTb9EmWBXbUJIOdzWwfGsORSiVUGOHINMYfJX3FexMCEOR65HKzj2SwDZkux0D1m76XTWjY6fC2v29PWLiHz1tEsmIg/s1600/movil.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkXDMR0-dmfcOjfo66DohT_RIl0ljM-y6ZBh1YMkaVSckV4HOPyTb9EmWBXbUJIOdzWwfGsORSiVUGOHINMYfJX3FexMCEOR65HKzj2SwDZkux0D1m76XTWjY6fC2v29PWLiHz1tEsmIg/s1600/movil.jpeg" /></a></div>La notícia salta! i tots a corre... bé, analitzem els factors i parlem després amb rigor científic, i si fa falta tots correrem junts, però fem-ho amb raó, si us plau!<br />
Avui em faig ressó d'una noticia i ho faig a traves del <i>"mestre"</i> el Dr. Daniel Closa, del que a vegades he fet referència, cito textualment: <br />
El titular de la notícia realment és cridaner: “<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/pacient-zero-per-cancer-mobil-1562021">El pacient zero per càncer de mòbil</a>”. Sobretot perquè tot el relacionat amb la telefonia mòbil és d’aquelles coses que fa com por i sembla que ja tots estem predisposats a rebre noticies esgarrifoses sobre la seva perillositat. Però la possibilitat que finalment hagin aconseguit establir una relació causa-efecte entre els telèfons mòbils i el càncer no és poca cosa. L’únic que m’estranya és que ho trobo al diari i no, com és habitual, als tweets de les revistes relacionades amb la ciència i la medicina. <br />
<div style="text-align: justify;">També hi ha un detall menor. Conec càncers de molts tipus. De pàncrees, de mama, de colon, de pulmó, de pell, de cervell, de… però càncer <em>de mòbil</em>? Com que suposo que l’ús freqüent no li ha causat un tumor a l’aparell de telèfon, he de pensar que és una figura metafòrica i que vol dir “… de càncer causat per l’ús del mòbil”. Seria pitjor a Sud-Amèrica, que al telèfon mòbil li diuen “<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Telefon%C3%ADa_m%C3%B3vil">teléfono celular</a>”. Si al titular parlessin de “càncer cel·lular” les confusions serien tremendes.</div><div style="text-align: justify;">I un altre detall que no sembla correcte. El “<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Index_case">pacient zero</a>” és el primer cas d’infecció en una epidèmia. S’aplica a coses infeccioses, brots epidèmics i similars. D’acord que l’ús dels mòbils s’ha estès per tot arreu. I que quan sonen al teatre, als cines o en actes més o menys solemnes penses que són com una epidèmia. Però parlar de pacient zero en un cas de càncer i mòbils simplement no toca.</div><div style="text-align: justify;">La cosa, a més, es desinfla de seguida. La notícia és que <a href="http://www.tomshw.it/cont/news/guariniello-indaga-su-telefonia-mobile-e-tumori/36477/1.html">un jutge</a> ha obert un sumari després de rebre un informe de l’hospital sobre un pacient afectat de glioblastoma (un tipus de càncer al cervell). Resulta que aquest és el tipus de càncer que està en el punt de mira en els estudis sobre la perillositat dels mòbils. I resulta que el pacient feia servir molt el mòbil. Unes set hores diàries… durant vint anys! Fins i tot mentre dormia el tenia recarregant-se a 50 centímetres del cap. Aparentment podríem citar <a href="http://www.franciscodequevedo.org/index.php?option=com_content&view=article&id=837%3Aerase-un-hombre-a-una-nariz-pegado-513&catid=47%3Asonetos-sarcasmos&Itemid=59">Quevedo </a>i dir que “<em>érase un hombre a un móvil pegado</em>”.</div><div style="text-align: justify;">No es tracta de minimitzar el tema ja que el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Glioblastoma_multiforme">glioblastoma </a>no és per riure. Però si, com diu la mateixa notícia, al món hi ha cinc mil milions de mòbils i l’únic cas que tenim sota sospita de càncer requereix tenir el mòbil enganxat a l’orella durant vint anys, set hores diàries, semblaria que podríem estar ben tranquils pel que fa a la seguretat d’aquests aparells. El fum dels cotxes, el prendre el sol a la platja o el viatjar sovint en avió tindrien molta més incidència en el càncer. A més, en realitat no és un tema científic sinó, aparentment, només un cas legal. Potser l’home també hauria desenvolupat el glioblastoma sense fer servir el mòbil.</div><div style="text-align: justify;">Tampoc cal atabalar-se encara pel fet que es tracti precisament d’un glioblastoma. La OMS i la IARC efectivament <a href="http://www.lavanguardia.com/salud/20110531/54163688700/el-uso-de-moviles-puede-ser-cancerigeno-segun-la-oms.html">han inclòs</a> l’exposició a camps electromagnètics generats per radiofreqüències com un dels factors de risc per aquest tipus de càncer. Abans d’inquietar-nos, però, cal tenir present que ser home també és un factor de risc, igual que tenir més de 50 anys. La classificació que li han posat és la 2B, que traduït vol dir que sospitem que podria haver-hi alguna relació però que encara no tenim cap dada que ho demostri.</div>Tot plegat sembla que només és un cas de titular llampant per cridar l’atenció. És important, no cal dir-ho, que el cas s’investigui i s’estableixin les possibles responsabilitats. Però parlar de pacient zero per càncer de mòbil sembla una mica exagerat. De fet, no té res a veure amb la realitatUnknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-10464042715125012582012-03-13T05:19:00.000-07:002012-03-13T05:19:44.850-07:00Vaques magnètiques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMu9ORR8KuMyH9zGMsdL2wR_wHjnJnZtSqDI8DCZi2h25YdH5tCxHoZ6A5_DAxJWN0W4pDpjq7YHUMisAE-C_-KnQrgOu-Z8x7BhQwtlEf3vFm9_eDYSaUJIqBOmqPlOQvbQrQvYt9YZ8/s1600/vacas.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMu9ORR8KuMyH9zGMsdL2wR_wHjnJnZtSqDI8DCZi2h25YdH5tCxHoZ6A5_DAxJWN0W4pDpjq7YHUMisAE-C_-KnQrgOu-Z8x7BhQwtlEf3vFm9_eDYSaUJIqBOmqPlOQvbQrQvYt9YZ8/s1600/vacas.jpeg" /></a></div>Els nous temps porten noves maneres de viure la vida, de comunicar-nos i de resoldre problemes. També ofereixen noves oportunitats que fa uns anys ni ens haurien passat pel cap. Això aplica als negocis, a les relacions, a l’ensenyament i també, és clar, a la ciència. Un exemple curiós el veiem en un estudi que va fer una investigadora fent servir com a material, les imatges de<a href="http://www.google.es/intl/es/earth/index.html"> Google Earth</a>. <br />
<div style="text-align: justify;">L’estudi analitza el comportament dels animals. Des de sempre s’ha vist que el bestiar té una marcada tendència a situar-se encarats en la mateixa direcció. Les explicacions dels pagesos i d’altres observadors era que es tractava d’una estratègia per plantar cara a situacions com la pluja o el vent. En general s’orienten de manera que es posen d’esquena al vent i així les pèrdues de calor es redueixen. En canvi, si fa fred, es posen de costat al sol per tal d’augmentar la superfície de captació de calor.</div><div style="text-align: justify;">Tot això està molt bé. Però hi ha moltes vegades que podem veure totes les vaques de la pastura també orientades en la mateixa posició i no fa vent ni fred ni cap cosa especial que justifiqui una resposta a l’ambient. En realitat com que tampoc ens treu la son la manera com s’estan les vaques, doncs ningú li havia donat gaire importància.</div><div style="text-align: justify;">Però la <a href="http://www.uni-due.de/zoologie/begall">Dra. Sabine Begall,</a> del departament de zoologia de la Universitat de Duisburg-Essen, a Alemanya si que va plantejar-se la pregunta. I es va adonar que Google Earth era una eina molt útil per analitzar el comportament del bestiar. De manera que es van passar uns quants mesos analitzant imatges de pastures i bestiar. Calia que fossin fotografies prou detallades i que corresponguessin a zones de terreny pla. Quan ho aconseguien contaven les vaques o els cérvols que trobaven i apuntaven cap a on s’encaraven. En ocasions també van fer servir les marques que deixaven a l’indret on havien dormit.</div><div style="text-align: justify;">I el curiós resultat<a href="http://www.pnas.org/content/early/2008/08/22/0803650105.full.pdf+html"> que van obtenir </a>és que, en general tenen tendència alinear-se seguint el camp magnètic de la Terra en una orientació nord-sud. Un resultat molt sorprenent ja que fins on sabíem, les vaques no disposen com altres organismes de magnetoreceptors. O al menys això és el que pensàvem, però sembla que caldrà revisar aquesta opinió.</div><div style="text-align: justify;">Hi ha dues dades que suggereix que <a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/7575459.stm">s’orienten</a> amb el camp magnètic de la Terra. La primera és que la orientació no és exactament nord-sud geogràfica sinó que apunten millor al pol magnètic. I la segona és que aquesta orientació desapareix si el bestiar està situat a les rodalies de línies d’alta tensió, que sabem que emmascaren el senyal del camp magnètic del planeta.</div><div style="text-align: justify;">Aquesta mena de treballs que plantegen més preguntes que no pas responen són els que resulten més interessants. Sobretot perquè no tenim ni idea de quina funció té en aquests animals ni tampoc de quina manera s’ho fan per detectar-ho.</div><div style="text-align: justify;">El tema de la funció permet especular molt, però podria ser que no en tingués cap i fos un vestigi d’altres temps o un efecte secundari d’alguna altra adaptació que si que té funció. De moment simplement ho ignorem. I pel que fa al sistema de detecció, doncs no estem gaire millor. Ara com ara només hem identificat un sistema de detecció basat en la presencia de partícules de magnetita en alguns tipus de bacteris. Però en animals només tenim un grapat d’hipòtesis que encara estan per confirmar.</div><div style="text-align: justify;">Imagino que serà només qüestió de temps. Sovint, el més difícil és adonar-se de l’existència d’un fenomen, però quan saps que hi és, només és qüestió de temps esbrinar el mecanismes que s’hi amaga. Serà interessant veure que descobrim en el camp de la orientació dels animals en els propers temps.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-7129830277879108472012-02-29T22:18:00.000-08:002012-02-29T22:18:30.732-08:00Einstein i la seva creu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigcZfQ46qja5h16ZetOM-EfO8QBRgthYvafTHc2_h8OgQrCsEUX7NxvD6gvsdYDIsyP5Ae65-Grj3pHXG2IRAxd6JJ69nEByldrt7EJofZ_Ibmyozuf32NZdu4piZtRJBoiYeRxCKMsB0/s1600/cruz.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigcZfQ46qja5h16ZetOM-EfO8QBRgthYvafTHc2_h8OgQrCsEUX7NxvD6gvsdYDIsyP5Ae65-Grj3pHXG2IRAxd6JJ69nEByldrt7EJofZ_Ibmyozuf32NZdu4piZtRJBoiYeRxCKMsB0/s1600/cruz.jpeg" /></a></div>Avui, tornaré a fer-me ressò d'un article molt interessant del diari ara, que en concret pertany al ja esmentat en altres ocasions, el Dr. Daniel Closa. Una setmana en que els planetes han cobrat una bonica importància en el nostre cel, recordarem al Dr. Einstein en un fenòmen ben curios.<br />
Una de les prediccions més curioses de la teoria de la relativitat és que la matèria pot deformar l’espai. Ens sembla estrany, ja que sempre considerem que la matèria està dins l’espai, però sense afectar-lo. Però el cas és que la relativitat és correcta en aquest aspecte i quan s’han pres mesures s’ha pogut mesurar aquest efecte. Per imaginar-ho s’acostuma a posar l’exemple d’una pilota situada sobre una xarxa. La xarxa representa l’espai i la pilota seria una gran quantitat de matèria que <a href="http://www.letraherido.com/images/imagenes%20universo/curvatura%20espacio%20tiempo.jpg">deforma lleugerament</a> l’estructura de la xarxa. <br />
<div style="text-align: justify;">Això té algunes conseqüències curioses. Per exemple, si podéssim mirar les estrelles que treuen el nas just al darrera del Sol les veuríem en posicions lleugerament diferents de l’esperat. El motiu seria que la llum, en passar al costat del Sol, s’ha desviat lleugerament. Això <a href="http://pijamasurf.com/2009/05/eclipse-mayo-29-1919-curvas-de-luz-prueban-la-relatividad-de-einstein/">es va comprovar</a> durant un eclipsi de Sol l’any 1919 i en aquell moment va ser una de les millors demostracions de la relativitat.</div><div style="text-align: justify;">Però si volem veure aquests efectes, el millor és disposar de quantitats de matèria molt més grans que no pas una estrella. Aleshores<a href="http://centpeus.blogspot.com/2006/01/retorant-la-llum.html"> es poden veure</a> arcs de llum i fins i tot anells. Però un dels efectes més espectaculars i més bonics el tenim en el que s’anomena “<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Einstein_Cross">La Creu d’Einstein</a>”.</div><div style="text-align: justify;">La imatge sembla talment la de cinc estrelles formant una creu. Però la realitat és molt més complexa i alhora una bona demostració de com es desvia la llum tal com prediu la relativitat.</div><div style="text-align: justify;">La situació és que en determinat indret de l’espai molt llunyà hi ha un <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%A0sar">quàsar</a>. Una mena de galàxia enormement llunyana i enormement brillant. De fet els quàsars són els objectes més llunyans que hem pogut detectar a l’Univers. Aquest en concret és el QSO 2237+0305 i està a 8000 milions d’anys llum de distància.</div><div style="text-align: justify;">I just entre aquest quàsar i nosaltres resulta que hi ha una galàxia, que respon a les sigles ZW 2237+030. Aquesta està molt més a prop. Només ens separen 400 milions d’anys llum.</div><div style="text-align: justify;">En teoria, el quàsar no el podríem veure ja que la galàxia ens el taparia. Però la gran massa de la galàxia deforma l’espai i fa que els raigs de llum del quàsar que anaven en una direcció es desviïn del seu camí i<a href="http://www.castlerock.wednet.edu/HS/stello/Astronomy/TEXT/CHAISSON/BG316/IMAGES/AAAKLEH0.jpg"> agafin una nova trajectòria </a>que els porta en direcció a la Terra, on els podem detectar. Com que la galàxia no té una forma perfectament rodona, aquest efecte passa per alguns dels seus costats i el resultat és la creu d’Einstein.</div><div style="text-align: justify;">Mireu la imatge. El puntet de llum del centre és la galàxia. I els quatre punts de llum dels costats són tots diferents imatges del mateix quàsar que hi ha al darrera. Veiem per quadruplicat un quàsar que, si no fos per aquest efecte relativista, ens quedaria ocult per la galàxia. En teníem alguna imatge <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/Einstein_cross.jpg">més o menys acurada</a>, però ara el Hubble acaba d’obtenir aquesta que té força més qualitat. Suposo que permetrà estudiar detalls del quàsar i de la relativitat. També ens permet quedar-nos una mica bocabadats amb els secrets de l’Univers i la manera que tenim per anar-los descobrint.</div><div style="text-align: justify;">Però sobretot és d’aquelles imatges boniques que, quan entens com s’ha generat resulten encara molt més fantàstiques.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-19817529274918858502012-02-28T05:14:00.000-08:002012-02-28T05:14:17.756-08:00El resplandor de Da Vinci<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="http://img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" /> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJXMMGMNqoUN48AgfAFSYErYrsDrsPLrAlf_pbLxzJowowd4-med75Xqc_IOzz_-aoHK2wDae18iSMSerlPJkw6tFZRyBm3EQt6OSnByDoHW6-GBjaIiKg3gttGE6I1LdMqVlQpa5tIo/s1600/resplandor.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJXMMGMNqoUN48AgfAFSYErYrsDrsPLrAlf_pbLxzJowowd4-med75Xqc_IOzz_-aoHK2wDae18iSMSerlPJkw6tFZRyBm3EQt6OSnByDoHW6-GBjaIiKg3gttGE6I1LdMqVlQpa5tIo/s1600/resplandor.jpeg" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan hom pensa en Leonardo da Vinci, probablement pensi en la Mona Lisa o els submarins del segle XVI o, potser, en una certa novel · la de suspens. </span><span title="Todo eso es de la vieja escuela.">Tot això és de la vella escola. </span><span title="Desde ahora, piense en la Luna.">Des d'ara, pensi en la Lluna.<br />
</span><span title="Poco conocido para la mayoría, uno de los mejores trabajos de Leonardo no es un cuadro o un invento, sino algo más relacionado con la astronomía; Da Vinci resolvió el enigma del brillo de la Tierra.">Poc conegut per a la majoria, un dels millors treballs de Leonardo no és un quadre o un invent, sinó quelcom més relacionat amb l'astronomia; Da Vinci va resoldre l'enigma de la brillantor de la Terra.<br />
</span><span title="Se puede observar el brillo de la Tierra cuando hay luna creciente en el horizonte al ponerse el Sol. El jueves 6 de octubre, es una buena noche: ver mapa celeste.">Es pot observar la brillantor de la Terra quan hi ha lluna creixent en l'horitzó a posta de Sol avui és una bona nit per veure el mapa celeste. </span><span title="Busque entre los cuernos de la creciente una imagen fantasmal de la Luna llena.">Busquem entre les banyes de la Lluna creixent una imatge fantasmal de la Lluna plena. </span><span title="Eso es el brillo de la Tierra">Això és la brillantor de la Terra</span><span title="Derecha: Una Luna creciente con Brillo Terrestre sobre el Parque Nacional de Yosemite en Octubre de 2004."></span><span title="Crédito foto: Andy Skinner.">.<br />
</span><span title="Durante miles de años los humanos se han maravillado de la belleza de este "resplandor ceniciento", o "la luna vieja en los brazos de la luna nueva".">Durant milers d'anys els humans s'han meravellat de la bellesa d'aquest "resplendor cendrós", o "la lluna vella en els braços de la lluna nova". </span><span title="Pero ¿qué era?">Però què era? </span><span title="Nadie lo sabía hasta el siglo XVI cuando Leonardo resolvió el misterio.">Ningú ho sabia fins al segle XVI quan Leonardo va resoldre el misteri.<br />
</span><span title="En 2005, después del Apolo, la respuesta puede parecer obvia.">Ara, després de l'Apolo, la resposta pot semblar òbvia. </span><span title="Cuando el Sol se pone en la Luna, ésta se oscurece ??pero no completamente.">Quan el Sol es posa a la Lluna, aquesta s'enfosqueix?? Però no completament. </span><span title="Hay todavía una fuente de luz en el cielo: la Tierra.">Hi ha encara una font de llum en el cel: la Terra. </span><span title="Nuestro propio planeta ilumina la noche lunar con un brillo 50 veces mayor que una luna llena, produciendo el resplandor ceniciento.">El nostre propi planeta il · lumina la nit llunar amb una lluentor 50 vegades més gran que una lluna plena, produint el resplendor cendrós.<br />
</span><span title="Visualizar esto en los años 1500 requería una imaginación desbordante.">Visualitzar això en els anys 1500 requeria una imaginació desbordant. </span><span title="Nadie había estado nunca en la Luna y mirado "hacia" la Tierra.">Ningú havia estat mai a la Lluna i mirat "cap a" la la Terra. </span><span title="La mayoría de la gente ni siquiera sabía que la Tierra orbitaba el Sol. (La teoría heliocéntrica de Copérnico no fue publicada hasta 1543, veinticuatro años después de la muerte de Leonardo).">La majoria de la gent ni tan sols sabia que la Terra orbitava el Sol (La teoria heliocèntrica de Copèrnic no va ser publicada fins 1543, 24 anys després de la mort de Leonardo).<br />
</span><span title="Imaginación desbordante era una cosa que Leonardo tenía en abundancia.">Imaginació desbordant era una cosa que Leonardo tenia en abundància. </span><span title="Sus cuadernos de notas están llenos de bocetos de máquinas voladoras, tanques militares, escafandras autónomas y otros dispositivos fantásticos adelantados en siglos a su tiempo.">Els seus quaderns de notes estan plens d'esbossos de màquines voladores, tancs militars, escafandres autònomes i altres dispositius fantàstics avançats en segles al seu temps. </span><span title="Incluso diseñó un robot: un caballero armado que podía sentarse, agitar sus brazos, y mover su cabeza mientras abría y cerraba una mandíbula anatómicamente correcta.">Fins i tot va dissenyar un robot: un cavaller armat que podia seure, agitar els seus braços, i moure el seu cap mentre obria i tancava una mandíbula anatòmicament correcta.<br />
</span><span title="Para Leonardo, el brillo de la Tierra era un enigma atractivo.">Per a Leonardo, la brillantor de la Terra era un enigma atractiu. </span><span title="Como artista, estaba vivamente interesado en la luz y la sombra.">Com a artista, estava vivament interessat en la llum i l'ombra. </span><span title="Como matemático e ingeniero, era aficionado a la geometría.">Com matemàtic i enginyer, era aficionat a la geometria. </span><span title="Todo lo que restaba era un viaje a la Luna.">Tot el que restava era un viatge a la Lluna. </span><span title="Era un viaje mental:">Era un viatge mental:<br />
</span><span title="En el Códice Leicester de Leonardo, de alrededor de 1510, hay una página titulada "Sobre la Luna: Ningún cuerpo sólido es más ligero que el aire".">En el Còdex Leicester de Leonardo, de prop de 1510, hi ha una pàgina "Sobre la lluna: Cap cos sòlid és més lleuger que l'aire". </span><span title="El declara su creencia de que la Luna tiene una atmósfera y océanos.">El declara la seva creença que la Lluna té una atmosfera i oceans. </span><span title="La Luna era un excelente reflector de la luz, creía Leonardo, ya que estaba cubierta con mucha agua.">La Lluna</span> era un excel · lent reflector de la llum, creia Leonardo, ja que estava coberta amb molta aigua. Per tant<span title="En cuanto al "resplandor fantasmal", explicó, es debido a la luz del Sol rebotando en los océanos de la Tierra y, a su vez, golpeando la Luna."> el "resplendor fantasmal", va explicar, és degut a la llum del Sol rebotant en els oceans de la Terra i, al seu torn, colpejant la Lluna.</span><span title="Derecha: Leonardo hizo este boceto de una Luna creciente con brillo terrestre."></span><span title="[Más Información]"><br />
</span><span title="Él estaba equivocado en dos cosas:">Ell estava equivocat en dues coses:<br />
</span><span title="La primera, la Luna no tiene océanos.">La primera, la Lluna no té oceans. </span><span title="Cuando los astronautas del Apolo 11 aterrizaron en el Mar de la Tranquilidad, caminaron sobre roca.">Quan els astronautes de l'Apol · lo 11 van aterrar al Mar de la Tranquil · litat, van caminar sobre roca. </span><span title="Los "mares" lunares están hechos de antigua lava endurecida, no de agua.">Els "mars" lunars estan fets d'antiga lava endurida, no d'aigua.<br />
</span><span title="Lo segundo, los océanos de la Tierra no son el origen principal del brillo terrestre.">El segon, els oceans de la Terra no són l'origen principal de la brillantor terrestre. </span><span title="La Tierra brilla por que refleja la luz solar, y las nubes reflejan la mayor parte.">La Terra</span> brilla perquè reflecteix la llum solar, i els núvols reflecteixen la major part. <span title="Cuando los astronautas del Apolo miraron a la Tierra, los océanos estaban oscuros y las nubes eran brillantes.">Quan els astronautes de l'Apol · lo van mirar a la Terra, els oceans estaven foscos i els núvols eren brillants.<br />
</span><span title="Pero esto son minucias.">Però això són minúcies. </span><span title="Leonardo comprendió lo básico bastante bien.">Leonardo va comprendre el bàsic prou bé.</span><span title="Arriba: Una imagen de la Tierra tomada por los astronautas del Apolo 11."></span><span title="[Más Información]"><br />
</span><span title="En las próximas décadas, los humanos viajarán en persona a donde la imaginación de Leonardo fue hace 500 años.">En les pròximes dècades, els humans viatjaran en persona a on la imaginació de Leonardo va ser-hi fa 500 anys. </span><span title="La NASA planea enviar astronautas de vuelta a la Luna no más tarde del año 2018.">La NASA</span> planeja enviar astronautes de tornada a la Lluna no més tard de l'any 2018. <span title="A diferencia de los astronautas de las misiones Apolo, que permanecieron sólo unos pocos días, estos nuevos exploradores permanecerán en la Luna durante semanas y meses.">A</span> diferència dels astronautes de les missions Apol · lo, que van romandre només uns pocs dies, aquests nous exploradors romandran a la Lluna durant setmanes i mesos. <span title="En el proceso, experimentarán algo que los astronautas del Apolo nunca hicieron: el anochecer.">En el procés, experimentaran una cosa que els astronautes de l'Apol · lo mai van fer: el vespre. </span><span title="Un día lunar dura 29,5 días de la Tierra: unos 15 días terrestres de luz, seguidos por 15 de oscuridad.">Un dia lunar dura 29,5 dies de la Terra: uns 15 dies terrestres de llum, seguits per 15 de foscor. </span><span title="Los astronautas de las Apolo siempre aterrizaron a la luz del día y partieron de nuevo antes del anochecer.">Els astronautes de les Apol · lo sempre van aterrar a la llum del dia i van partir de nou abans del vespre. </span><span title="Debido al brillante Sol, nunca vieron el suave halo del brillo terrestre en sus pies.">A causa del brillant Sol, mai van veure el suau halo de la brillantor terrestre en els seus peus. </span><span title="Pero la próxima generación de astronautas lo hará.">Però la pròxima generació d'astronautes ho farà.<br />
</span><span title="Y sólo quizá, durante un paseo nocturno detrás de la base, guiado por la suave luz de la Tierra, uno de ellos se agachará y escribirá en el polvo lunar:">I només, potser durant una passejada nocturna darrere de la base, guiat per la suau llum de la Terra, un d'ells S'ajupirà i escriurà en la pols lunar:<br />
</span><span title=""Leonardo estuvo aquí".">"Leonardo va estar aquí".</span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-18052821432189122752012-02-12T22:41:00.000-08:002012-02-12T22:41:24.230-08:00Sexe i Medicina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFL12HiyKgdtECrIu6Li0rKHzbpBg9vfU1FUg0EmoEoTLn6-q1PDzRN9E5XLz5cL9sZspbdK_GqWU4izpvsgkhI10CNHB_ccEnXdweFmL9RkDD15cIPhOWWPBCOuka74h94uyfEoPtXlw/s1600/dolor.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFL12HiyKgdtECrIu6Li0rKHzbpBg9vfU1FUg0EmoEoTLn6-q1PDzRN9E5XLz5cL9sZspbdK_GqWU4izpvsgkhI10CNHB_ccEnXdweFmL9RkDD15cIPhOWWPBCOuka74h94uyfEoPtXlw/s1600/dolor.jpeg" /></a></div>Avui cito textualment un article del diari ara, fet pel Dr. Daniel Closa que m'ha semblat prou interessant... <br />
La <a href="http://www.ara.cat/societat/dones-son-mes-sensibles-dolor_0_642535957.html">notícia d’ahir </a>al suplement de ciència de l’Ara era molt curiosa. En contra del que habitualment s’acostuma a dir, un estudi indicava que les dones són més sensibles al dolor que no pas els homes. L’estudi l’han fet aprofitant les bases de dades de milers de històries clíniques on incloïen qüestionaris sobre el dolor. I els resultats indicaven clarament que les dones afirmaven experimentar el dolor amb més intensitat que no pas els homes. <br />
<div style="text-align: justify;">Això indueix un cert escepticisme i de seguida es parla de les experiències personals. Però quan un estudi <a href="http://www.jpain.org/article/S1526-5900%2811%2900872-8/abstract">es fa amb 72.000 pacients</a>, val la pena mirar-se’l amb calma i no descartar-lo només en funció de com de nyicris són els homes de la família.</div><div style="text-align: justify;">En realitat, i com els autors de l’estudi indiquen, la conclusió no és que experimentin més dolor, sinó que <em>diuen</em> que experimenten més dolor. Això pot ser perquè realment el dolor és més intens, perquè la percepció del dolor és més notable o perquè les dones tenen menys manies a l’hora de reconèixer el dolor. Hi ha una diferència en els resultats entre sexes quan es miren els qüestionaris de dolor, però <a href="http://med.stanford.edu/ism/2012/january/butte.html">el motiu de la diferencia no està clar</a>.</div><div style="text-align: justify;">En tot cas, el que m’ha cridat més l’atenció no és tant això del dolor sinó que al aprofundir més en les dades<a href="http://centpeus.blogspot.com/2007/03/medicina-de-gnere.html"> torna a sortir</a> un tema que caldria agafar seriosament d’una vegada. Quan es parla de medicina, d’estudis sobre tractaments, de coneixements de la biologia, la farmacologia i el nostre cos en general, quasi sempre es fa referència al cos de l’home. Només quan es tracta un tema directament relacionat amb les dones, es a dir amb l’aparell reproductor femení, és quan les diferències es tenen en consideració sense cap dubte.</div><div style="text-align: justify;">Això és un llast que s’arrossega des de sempre. La medicina als seus inicis intentava curar el cos de l’home. I si alguna cosa funcionava <a href="http://www.elmundo.es/salud/1997/247/01806.html">s’aplicava a les dones sense més</a>. Ara ja no és així en teoria, però l’estudi del dolor ja indicava que encara no estan clares coses com les diferències en la sensibilitat al dolor o l’efecte dels anestèsics entre els dos sexes.</div><div style="text-align: justify;">Per exemple, buscant dades he trobat un estudi en el que veien que després d’una intervenció quirúrgica, els tractaments analgèsics per tractar el dolor eren eficients en la majoria de pacients masculins, però en canvi, en el cas de les dones la majoria <a href="http://www.elsevier.es/es/revistas/cirugia-espa%C3%B1ola-36/diferencias-varones-mujeres-percepcion-tratamiento-dolor-posquirurgico-13134943-cartas-cientificas-2009">no sentien que els millorés el dolor</a>. Pot ser que experimentin amb més intensitat el dolor, però sospito que simplement les dosis prescrites estan ajustades al metabolisme dels home i no al de les dones. Per fer-ho bé, m’imagino que fins i tot caldria esbrinar coses com per exemple si l’anestèsic és igualment efectiu en tots els dies del cicle menstrual o durant la menopausa.</div><div style="text-align: justify;">El cos de la dona i el de l’home són diferents en molts aspectes. Més enllà dels caràcters sexuals evidents hi ha diferencies en percentatge de greix, nivells d’hormones, distribució d’algunes vies nervioses, resposta a medicaments i a tòxics, sensibilitat a malalties i mil petits detalls més. La majoria segurament no són extraordinàriament importants, però la realitat és que en molts casos<a href="http://www.dw.de/dw/article/0,2144,2358797,00.html"> simplement ignorem </a>com de diferents són.</div><div style="text-align: justify;">Un exemple clàssic és l’infart de miocardi. Sempre que es parla dels símptomes d’alarma s’esmenta el dolor intens al pit i també un dolor que s’estén pel braç esquerra. No són els únics, però l’important és que això aplica als homes, però no tant a les dones. Un infart en una dona pot avisar amb mareigs, mal de coll, cansament, vòmits, suor i altres símptomes, però el dolor al pit i el clàssic el dolor al braç són, de llarg, <a href="http://archinte.ama-assn.org/cgi/content/full/167/22/2405">molt menys freqüents</a>.</div><div style="text-align: justify;">Tot plegat és el que s’anomena medicina de gènere. Però això massa sovint es fa servir per parlar de nou d’aspectes exclusius de la dona. Ginecologia, obstetrícia i similars. Si volem una salut de qualitat, caldrà ajustar millor les teràpies en funció del sexe. No vull dir que no es faci en absolut, però s’hauria de fer molt més. I cal tenir present que no és un problema dels metges que estan al peu del canó, sinó de la recerca bàsica.</div><div style="text-align: justify;">L’estudi de la percepció més intensa del dolor en les dones ens sembla sorprenent. Però el que realment ens diu és que encara ens queda molt per saber sobre les diferències entre homes i dones en la resposta a la malaltia i als tractaments.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4188135520192395568.post-24123549907355680002012-02-02T00:34:00.000-08:002012-02-02T00:34:17.465-08:00Newton i el Ketchup<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkXmcHfNaGxDK0N0nRxJeD3klRMX09gwVXR3JurXYUY_SNFqM6zBxMz2VYPEdhPQLlgEJWnEaKMKRye7p7mxiwmFyHbXsI4Lw-_AModjkWe26bqeZmbetMV-U9kLHBz5CD5Ny0DEovRbM/s1600/ketc.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkXmcHfNaGxDK0N0nRxJeD3klRMX09gwVXR3JurXYUY_SNFqM6zBxMz2VYPEdhPQLlgEJWnEaKMKRye7p7mxiwmFyHbXsI4Lw-_AModjkWe26bqeZmbetMV-U9kLHBz5CD5Ny0DEovRbM/s1600/ketc.jpeg" /></a></div>Si et serveixen una hamburguesa en qualsevol bar, quan agafes el pot amb el quètxup i et disposes a posar-ne una bona quantitat… que és el primer que acostumem a fer? Doncs aprofitem que es tracta d’una suspensió col•loïdal amb propietats tixòtropes i li apliquem forces de cisella per tal generar una degradació estructural que ens permeti dipositar-la sobre l’hamburguesa. <br />
<div style="text-align: justify;">O dit més senzill: sacsegem el pot (també el podem colpejar), perquè sinó el quètxup no cau.</div><div style="text-align: justify;">És tan normal el gest que normalment no hi pensem, però de fet es tracta d’una propietat ben curiosa d’alguns fluids que quan els agites modifiquen la seva viscositat i esdevenen més fluids, però la recuperen quan els deixes quiets. Si ho pensem un moment ens adonem que el quètxup flueix sense problemes després d’agitar el pot, però torna a quedar com una pasta espessa i immòbil quan cau sobre l’hamburguesa.</div><div style="text-align: justify;">(Molt bé; també hi intervé la Llei de Murphy que fa que si vas ben mudat, el quètxup mantingui les seves propietats fluides, regalimi i et taqui. Però la llei de Murphy és un imponderable en el que ara no entrarem.)</div><div style="text-align: justify;">La causa d’aquest comportament la tenim en el component principal del quètxup: els tomàquets. Quan es maceren els tomàquets es formen unes fibres a nivell microscòpic que tenen tendència a unir-se entre elles. Això crea una mena de xarxa microscòpica que li dona consistència a la pasta resultant. Però les unions entre aquestes molècules són febles i si agitem amb força es separen, aleshores la pasta perd consistència, perd viscositat i el quètxup pot fluir amb més facilitat.</div><div style="text-align: justify;">A la pràctica vol dir que si el pot té un forat petit per permetre la sortida del quetxup el podem girar de cap per avall i no cauré res. Però si abans l’agitem, el quètxup esdevé més fluid i surt regalimant sense problemes. I tant bon punt el deixem quiet sobre el plat o l’hamburguesa, les unions entre les fibres es van refent i la pasta recupera la seva espessor.</div><div style="text-align: justify;">Aquesta propietat, anomenada <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tixotrop%C3%ADa">tixotropia </a>i que la presenten alguns dels anomenats fluids “<a href="http://www.planetseed.com/popup/41197">no-Newtonians</a>”, es fa servir també en coses com les pintures. S’intenta que quan les remenes es tornin líquides de manera que les puguis escampar fàcilment amb un pinzell, però que una vegada escampades, quan les deixis quietes, es tornin més viscoses i no regalimin fent goterons.</div><div style="text-align: justify;">En realitat el quètxup és una salsa ben interessant. A més de les seves propietats com a fluid no-Newtonià amaga unes quantes sorpreses si el compares amb la salsa de tomàquet de tota la vida. Per exemple, encara que no ho sembli, el quètxup, a més dels tomàquets i de vinagre, conté molt sucre (fins un 10%) per treure l’acidesa i també molta sal (fins un 2 %) que li fa de conservant.</div><div style="text-align: justify;">Però una de les coses que fan més gràcia va passar durant el mandat del president Reagan. En un dels intents que es van fer per millorar la dieta del jovent americà és va promoure una campanya per augmentar el consum de vegetals i disminuir el de menjars industrials. Això era una amenaça pels fabricants de quètxup i algú va tenir<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ketchup_as_a_vegetable"> la genial idea</a> de promoure una legislació per tal que el quètxup passés a ser considerat … una verdura.</div><div style="text-align: justify;">La iniciativa va fer riure bastant i no va tirar endavant. I a més de totes<a href="http://rlv.zcache.com/ketchup_is_my_favorite_vegetable_tshirt-p235528559353173718z68g3_400.jpg"> les conyes</a>, seria interessant veure explicar les lleis de la mecànica de fluids aplicada a una hortalissa!</div>Unknownnoreply@blogger.com