Fa pocs dies ens ha sorprés la noticia d’aquesta nova moda de precipitar-se desde una alçada considerable de un balcó fins a la piscina, balconing, sembla que li diüen.
Aquest fet inconscient, que en part només pots fer que dir, poca feina o excés de motivacions experimentades per part d’aquests personatges, tot això he pensat fer-ho servir en positiu per recordar una mica els efectes de la gravetat en el nostre cos.
Fa ja uns anys a la Universitat quan feia 3 ó 4rt de medicina, un dels estudiants va plantejar una pregunta, redacto textualment; que pasaria si la gravetat pujes de cop en el nostre planeta?, a priori aquest fet es del tot improvable, però ens pot servir ara per aclarar els efectes de la gravetat en la nostre vida qüotidiana. Ho dividirem en 6 trets, però no són ni de bon troç els únics.
1.-Si bé una pressió sanguínia normal és capaç d'elevar aigua a 1,5 metres d'altura sobre el cor, el doble de gravetat significaria una reducció de l'alçada a 75 cm
Això posaria en greu perill de desmai als humans, d'estatura mitjana i desmai segur per als que superessin 1,90 m d'alçada.
Això és així perque aquesta pressió permet que la sang circuli pels finíssims capil lars sanguinis amb la velocitat suficient per a oxigenar les cèl.lules, però al doble de gravetat la velocitat final de la sang i els capil lars del cervell seria escassa a causa de manca de pressió
Fins i tot els que puguin mantenir-se de peu a causa de la seva baixa estatura tindrien grans problemes visuals a causa de manca d'oxigenació de la retina.
Per reflex els humans es gitaria i com a molt es arrossegarien o acavariem caminant a quatre potes.
Això posaria en greu perill de desmai als humans, d'estatura mitjana i desmai segur per als que superessin 1,90 m d'alçada.
Això és així perque aquesta pressió permet que la sang circuli pels finíssims capil lars sanguinis amb la velocitat suficient per a oxigenar les cèl.lules, però al doble de gravetat la velocitat final de la sang i els capil lars del cervell seria escassa a causa de manca de pressió
Fins i tot els que puguin mantenir-se de peu a causa de la seva baixa estatura tindrien grans problemes visuals a causa de manca d'oxigenació de la retina.
Per reflex els humans es gitaria i com a molt es arrossegarien o acavariem caminant a quatre potes.
2.- El nostre cos pesaria el doble.
En primera instància es deformaria la cara ja que els teixits pesarien el doble i la pell no seria capaç de mantenir-los en el seu lloc, el mateix li passaria a altres teixits com els pits, abdomen, etc
Amb lo qual no podrïem caminar només que un curt tram sense arrivar a l’esgotament.
En primera instància es deformaria la cara ja que els teixits pesarien el doble i la pell no seria capaç de mantenir-los en el seu lloc, el mateix li passaria a altres teixits com els pits, abdomen, etc
Amb lo qual no podrïem caminar només que un curt tram sense arrivar a l’esgotament.
3.- Si bé els ossos són capaços d'augmentar la seva densitat i per tant la seva resistència no passaria el mateix amb els cartílags de les articulacions atès que la seva resistència és per unitat de superfície i no volumètrica.
Aquests cartílags es gastarien ràpidament fent impossible la locomoció.
Aquests cartílags es gastarien ràpidament fent impossible la locomoció.
4.- Totes les parts del cos per sota del cor, en especial cames i peus, estarian sotmeses a excessos de pressió sanguínia.
Les artèries, gots i venes no resistirien molt de temps tal condició i tindrien tendència a infartar-se.
Pel mateix motiu és de preveure que s’alterés l'intercanvi osmòtic donant com a resultat que les cèl.lules d'aquestes zones s'inflin per excés d'aigua.
Les artèries, gots i venes no resistirien molt de temps tal condició i tindrien tendència a infartar-se.
Pel mateix motiu és de preveure que s’alterés l'intercanvi osmòtic donant com a resultat que les cèl.lules d'aquestes zones s'inflin per excés d'aigua.
5.- Tot moviment que s'intenti seria a costa d'un major règim cardíac, és probable que la majoria de les persones amb problemes lleus o greus de cor no resisteixin l'augment de treball cardíac.
6.- L'augment de gravetat produiria una duplicació de la pressió atmosfèrica (l'aire pesaria també el doble)
Aquest augment produeix canvis en el sistema respiratori ja que s'alteren els paràmetres de solubilitat i absorció de gasos.
El nitrogen en particular és perillós a aquestes pressions si és inhalat per molt de temps
També aquesta pressió atmosfèrica major faria baixar la humitat ambiental, en zones de poca humitat això faria l’ aire gairebé irrespirable.
Aquest augment produeix canvis en el sistema respiratori ja que s'alteren els paràmetres de solubilitat i absorció de gasos.
El nitrogen en particular és perillós a aquestes pressions si és inhalat per molt de temps
També aquesta pressió atmosfèrica major faria baixar la humitat ambiental, en zones de poca humitat això faria l’ aire gairebé irrespirable.
Bé com he dit al principi tot això es del tot improvable, en el sol fet que no es pot canviar bruscament la gravetat de tot un planeta, però, pensem la gravetat en la nostra posisió envers el terra, i descartant el tema del 6e factor referent a la pressió atmosfèrica, ens donariem conte que tots els altres van influir en la bipedestació humana ( el pas de la quadrupedia a la posició erecta).
Per tant com a colclusió la bipedestació va trigar 4 milions d’anys aprox. en produïr-se, i encara es imperfecta, no estem parlant d’un canvi brusc com argumentava l’estudiant de medicina, per tant el nostre cos va tenir temps d’ adecuar-se amb una certa evolució tranquila, però actualment l’estem demanant el cos canviar els nostres havits en un plaç de 30/40 anys cap aquí, que estan fent apropar el nostre centre de gravetat a la terra cada vegada més, per tant, aumentant la gravetat del planeta sobre nosaltres, tirant enrera el proces abans esmentat.
Per suposat, aquests 30/40 anys fant d’aquest procés un canvi bastant, bastant brusc, no creieu.
Després de tot això ens tornem a formular la pregunta d’aquell estudiant de medicina que ens semblava poc provable i en tot cas absurda
Jo simplement li contestaria que crec en la posivilitat d’alterar bruscament aquest canvi, pero no el de la terra envers nosaltres sino el de nosaltres envers la terra, que,
en tot cas, dona el mateix resultat; un aument de la gravetat sobre el nostre cos.
No us sembla del tot corrent malalties com la hipertensió arterial, Ictus, cardioppaties, circulatories, problemas d’ articulacions varis,…ja que, deixant de banda temas alimenticis i genètics,.. no hem deixat ni 2 generacions per que el nostre cos intenti adecuar-se a un canvi que va requeriri de 4 milions d’anys en el pasat.
Ni erem tant lents abans ni, per descomptat, podem anar més rapits que la mateixa regeneració cel.lular, ni per molt mp3, mp4, wifis, i avenços que tinguem.
Per acavar, m’agradaria pensar que aquests personatges que fant el balconing, unicament tenen problema amb la manca de reg sanguini al cervell,i no que formen part d’un altre canvi evolutiu sobtat, que requereixi d’una investigació a part.
Dr. J. Fuentes Garcia
