Sembla que els microbis estan rebotats amb nosaltres. O potser és que arriba el moment de passar comptes de la nostra estupidesa. En tot cas, s’acumulen les noticies inquietants sobre infeccions, patògens i bestioles diverses. Si fa poc era una soca mutant de grip aviar que es transmetia amb molta facilitat i causava una gran mortalitat, ara ensenya les urpes una vella coneguda de la humanitat. La tuberculosi.
En els propers temps potser caldrà familiaritzar-nos amb unes sigles: La primera és la MDR-TB que vol dir “Multi-drug resistent tuberculosis” és a dir, tuberculosi resistent a múltiples medicaments. Quan va aparèixer els antibiòtics va semblar que teníem l’eina per esborrar la tuberculosi del planeta. Aquells medicaments van fer que els sanatoris de tuberculosos passessin a ser coses del passat i tothom va poder respirar tranquil (figurada i literalment).
Però els bacteris tenen una facilitat immensa per mutar i ben aviat van sorgir soques de tuberculosi resistents als primers antibiòtics. En principi no era problema. Simplement canviaves l’antibiòtic i si no el mata un, el mata l’altre. Però, és clar, la història es repetia i mica a mica els bacteris anaven presentant més i més resistències. Un problema agreujat pel fet que moltes vegades el tractament no es completava correctament, de manera que el pacient es convertia en un sac de cultiu de bacteris mutants. Uns bacteris que s’encomanaven amb la resistència incorporada.
Quan tot això va ser evident es van posar en marxa sistemes per identificar les resistències i per mirar de prevenir la seva aparició. També van anar sorgint nous antibiòtics de manera que el món no en va fer massa cas. I vam continuar administrant antibiòtics sense miraments, seguint tractaments de manera incomplerta i ignorant que al tercer món la tuberculosi encara és un problema que afecta molta gent. De fet, un terç de la població mundial està infectada amb el Mycobacterium tuberculosis, el famós bacil de Koch. No tothom cau malalt una vegada infectat, però la reserva de bacteris que hi ha esperant a activar-se és brutal.
De manera que, inevitablement, va sorgir una soca anomenada XDR-TB, per “Extensively drug resistent tuberculosis”. Aquesta soca ja era resistent als dos tractaments inicials que es fan servir (la rifampicina i la isoniazida), a qualsevol antibiòtic de la família de les quinolones i a algun dels que encara es podrien fer servir (la kanamicina, la capreomicina o la amicacina).
El problema és que en això de la guerra amb els bacteris, nosaltres podem anar guanyant batalles. Però ells són molts i tenen molta paciència. Al final sempre tornen amb forces renovades. Una carrera d’armament que difícilment podem guanyar. I menys si malbaratem els recursos.
La cosa era preocupant, però ara ja ha sortit a la llum un nou tipus. La sigla per definir-la és TDR-TB i és per, ja ho podeu imaginar, “Totally-drug resistent tuberculosis”. Simplement és una soca resistent a tots els medicament útils per la tuberculosi. Fa pocs dies es parla d’un brot a la Índia amb quatre casos reconeguts. Però ja fa uns anys van identificar-se dos casos a Itàlia, i l’any 2009 un altre brot a l’Iran. En el cas italià sembla que un tractament mal fet en casos de XDR va convertir el bacteri en TDR. En canvi en el brot de la Índia, sembla que els contagis ja van ser amb aquesta bestiola.
El nom de resistent a tots els fàrmacs pot portar a engany. Hi ha altres tractament possibles, però són molt menys efectius, molt més cars i molt més tòxics (i les resistències seguiran apareixent, no ho dubteu).
Amb tot això hi haurà qui esperarà a que la ciència descobreixi un nou medicament. Però val la pena recordar que els últims antibiòtics útils es van descobrir fa més de cinquanta anys. No tenim noves armes secretes a la recambra. També hi haurà qui començarà a buscar una conspiració de les farmacèutiques. No hi ha malaltia important que s’escapi de la teoria conspiranoica.
I potser d’una vegada començarem a fer servir els antibiòtics amb una mica de seny. No posar-los a la primera de canvi, seguir amb el tractament fins al final i limitar l’ús que se’n fa en coses com la ramaderia. Potser així alentirem l’aparició d’aquests bacteris resistents a tot.
Això o tornar a obrir sanatoris per tuberculosos a les muntanyes.
