L’estudi analitza el comportament dels animals. Des de sempre s’ha vist que el bestiar té una marcada tendència a situar-se encarats en la mateixa direcció. Les explicacions dels pagesos i d’altres observadors era que es tractava d’una estratègia per plantar cara a situacions com la pluja o el vent. En general s’orienten de manera que es posen d’esquena al vent i així les pèrdues de calor es redueixen. En canvi, si fa fred, es posen de costat al sol per tal d’augmentar la superfície de captació de calor.
Tot això està molt bé. Però hi ha moltes vegades que podem veure totes les vaques de la pastura també orientades en la mateixa posició i no fa vent ni fred ni cap cosa especial que justifiqui una resposta a l’ambient. En realitat com que tampoc ens treu la son la manera com s’estan les vaques, doncs ningú li havia donat gaire importància.
Però la Dra. Sabine Begall, del departament de zoologia de la Universitat de Duisburg-Essen, a Alemanya si que va plantejar-se la pregunta. I es va adonar que Google Earth era una eina molt útil per analitzar el comportament del bestiar. De manera que es van passar uns quants mesos analitzant imatges de pastures i bestiar. Calia que fossin fotografies prou detallades i que corresponguessin a zones de terreny pla. Quan ho aconseguien contaven les vaques o els cérvols que trobaven i apuntaven cap a on s’encaraven. En ocasions també van fer servir les marques que deixaven a l’indret on havien dormit.
I el curiós resultat que van obtenir és que, en general tenen tendència alinear-se seguint el camp magnètic de la Terra en una orientació nord-sud. Un resultat molt sorprenent ja que fins on sabíem, les vaques no disposen com altres organismes de magnetoreceptors. O al menys això és el que pensàvem, però sembla que caldrà revisar aquesta opinió.
Hi ha dues dades que suggereix que s’orienten amb el camp magnètic de la Terra. La primera és que la orientació no és exactament nord-sud geogràfica sinó que apunten millor al pol magnètic. I la segona és que aquesta orientació desapareix si el bestiar està situat a les rodalies de línies d’alta tensió, que sabem que emmascaren el senyal del camp magnètic del planeta.
Aquesta mena de treballs que plantegen més preguntes que no pas responen són els que resulten més interessants. Sobretot perquè no tenim ni idea de quina funció té en aquests animals ni tampoc de quina manera s’ho fan per detectar-ho.
El tema de la funció permet especular molt, però podria ser que no en tingués cap i fos un vestigi d’altres temps o un efecte secundari d’alguna altra adaptació que si que té funció. De moment simplement ho ignorem. I pel que fa al sistema de detecció, doncs no estem gaire millor. Ara com ara només hem identificat un sistema de detecció basat en la presencia de partícules de magnetita en alguns tipus de bacteris. Però en animals només tenim un grapat d’hipòtesis que encara estan per confirmar.
Imagino que serà només qüestió de temps. Sovint, el més difícil és adonar-se de l’existència d’un fenomen, però quan saps que hi és, només és qüestió de temps esbrinar el mecanismes que s’hi amaga. Serà interessant veure que descobrim en el camp de la orientació dels animals en els propers temps.
