Avui com moltes altres vegades faré referència a unes paraules magistrals del gran Daniel Closa, per comentar un altre insult a la inteligència per part de la nostra classe política.Segons el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, un dels arguments que fa servir per oposar-se al matrimoni gai o, al menys, perquè no gaudeixi de la mateix protecció per part de les autoritats que el matrimoni natural és que “la pervivència de l’espècie no estaria garantida“.
Francament m’he quedat bocabadat. De veritat aquest és el nivell intel·lectual dels que manen?
Creu que la supervivència de l’espècie està en perill? I que per
defensar-la cal oposar-se al matrimoni homosexual? I que existeix una
cosa anomenada “matrimoni natural”? És brutal, perquè pensant una mica
en tot això arribem a conclusions inquietants.
L’espècie humana compta ja amb uns set mil milions
de persones ocupant el planeta. Mai havíem sigut tantes persones juntes
consumint recursos, ocupant espai, generant residus i competint entre
nosaltres. Si hi ha alguna amenaça per la pervivència de l’espècie
humana precisament és la superpoblació. Una persona que ocupa un càrrec
de gran responsabilitat hauria de saber-ho o, al menys, tenir-ne alguna
idea, ni que sigui rudimentària. El que en realitat caldria fer és disminuir
el nombre global de naixements. En aquest sentit, i si realment li
preocupa el futur de l’espècie, precisament hauria d’afavorir coses com
el matrimoni gai, que augmenta el grau de felicitat dels seus components
i que disminueix (però avui en dia ja no anul·la) la probabilitat de
reproducció. Just el que el planeta necessita!.
A més, segons el seu raonament, que hem de fer amb institucions que promouen el celibat i la castedat? Em pregunto: el celibat dels capellans no el considera una amenaça per la pervivència de l’espècie?
També hi ha això de matrimoni natural… Genial. M’ho guardaré com a definició d’oxímoron,
ja que el concepte de matrimoni és qualsevol cosa menys natural. Poques
institucions hi ha més directament fruit de la societat i de la cultura
humana. El matrimoni ha rebut atacs per moltes bandes al llarg de la
història, però tot i així segueix funcionant potser amb petites
adaptacions als temps que corren. Agradarà més o menys, però s’ha
mantingut durant moltíssims segles, cosa que fa pensar que compleix molt
raonablement la seva funció. Quan una cosa funciona té tendència a
mantenir-se sense necessitat de massa ministres defensant-la. Però és un
concepte lligat a les societats humanes. Al medi natural no existeix aquesta cosa anomenada “matrimoni”.
La gent es casa per molts motius. L’amor
és un d’ells, però no l’únic. Comoditat, interessos, tradicions,
pressions familiars,… totes aquestes coses són motius que al llarg del
temps han empès la gent a casar-se. Però entre ells no hi ha el concepte
de la pervivència de l’espècie. Al menys jo no se de ningú que
s’hagi casat per mantenir l’espècie. Per tant, potser no cal que el
govern hi esmerci esforços en aquest sentit.
En realitat parlem de les declaracions
d’un polític i per tant, només cal interpretar-les com un argument
fal·laç per justificar la seva ideologia particular. No cal buscar
llógica sota arguments pretesament “racionals” perquè només són trampes
dialèctiques. Però irrita una mica que ja no es prenguin la molèstia de
dissimular-ho amb un mínim de nivell. No puc evitar pensar que si volen
reduir les classes de ciències i potenciar la religió és perquè les
futures generacions s’empassin aquestes bestieses sense dificultats.
Perquè ben mirat, si fos cert que volgués
assegurar el futur de l’espècie no l’hauria de preocupar el matrimoni
gai. El que hauria de fer és, mira per on!, facilitar que la gent
practiqués el sexe com més millor. Que els fills no representessin una
càrrega per les famílies. Que la maternitat no fos un obstacle per les
carreres professionals de les dones. Que les empreses no dubtessin per
contractar noies en edat de ser mares. I que l’educació de les noves
generacions fos de la millor qualitat possible.
Mentre no facin tot això, si us plau,
deixin de marejar-nos amb coses com la pervivència de l’espècie. Més
que res perquè si ignorem el que diuen i ens fixem en el que fan, no
costa gaire imaginar la pervivència de quina espècie vol garantir.
