Bé però avui vull parlar sobre un tema que em va preguntar la meva filla l'altre dia, el color de les zebres.
Blanques amb ratlles negres, o negres amb ratlles blanques. Quan mirem una zebra aquesta pregunta, una mica absurda, acostuma a plantejar-se. I en principi podria no tenir resposta. Tenen ratlles i prou. No és necessari donar categoria de principals a unes i secundaries les altres. Però el cas és que aparentment la pregunta si que en té de resposta.
Les zebres són animals negres amb ratlles blanques.
Per
saber-ho, hi ha varis camins. Per exemple, podem analitzar els altres
animals emparentats amb les zebres. La gran majoria de cavalls i ases
tenen un color més aviat fosc. Això no és un motiu de pes, ja que també
hi ha cavalls blancs. Però la clau està en tenir en compte un parent
extingit de la zebra. El quagga (Equus quagga quagga)
era una varietat de zebra que va viure per l’Àfrica fins segle XIX. La
història és la de sempre. Es va caçar en excés fins que van aconseguir
extingir-la. L’última quagga va morir al zoo d’Amsterdam, l’agost del
1883.
Però el quagga és l’únic animal ja extingit del qual tenim DNA guardat i analitzat. Això ens ha permès catalogar-lo sense dubtes com una subespècie de zebra. I el cas és que el quagga era un animal de color bru,
amb unes tènues ratlles blanques al voltant del coll. En realitat,
entre les línies blanques, la coloració del mig és més fosca que a la
resta del cos, però el cas és que les quagges no són blanques sinó que
estan pigmentades. Aparentment les zebres el que han fet és acabar el
camí que els quagges ja havien començat.
Una
altre manera de treure l’entrellat és mirar el que passa mentre es
desenvolupen els embrions de zebra. Al principi son de color fosc i és a
mida que la gestació avança que va tenint lloc una pèrdua del color en
les zones corresponents a les ratlles blanques.
Altre
tema és quina deu ser la finalitat d’un pelatge tant particular. Moltes
vegades es diu que es per passar desapercebudes pels seus depredadors.
Home! Normalment acostumo a respectar molt el que diuen els experts en
cada camp del coneixement, però aquesta em costa molt entendre-la. Una
zebra resulta molt visible, en cap cas es difumina la seva figura ni que
sigui entre el ramat. I si a mi no em confon, suposo que al seu
depredador encara menys.
També
és diu, i això ja em sembla més raonable, que poden tenir una funció
d’interacció social. Per identificar-se entre elles o coses així. En
realitat hi ha més teories, però el cas és que no ho sabem del cert, de
manera que ens limitem a especular.
En
realitat caldria especificar una mica, perquè hi ha tres espècies
diferents de zebres, la comuna, la de muntanya i la de Grévy.
Aparentment entre elles poden “divertir-se”, però no poden tenir
descendents viables. Cada espècie té un nombre diferent de cromosomes,
de manera que les cèl·lules es fan un embolic quan intenten creuar-se.