la part lumbar, és a dir la zona baixa de l’esquena, però no especifica quina és la causa. Moltes coses poden causar una lumbàlgia, i entre elles, una hèrnia discal és de les més freqüents. En realitat, les lumbàlgies són una de les causes més freqüents de baixes laborals. Es dóna per fet que al voltant del 80% de les persones en patirà en algun moment de la vida. Un percentatge sorprenentment alt, però que resulta previsible quan ens adonem de com estem fets.
Una de les característiques dels humans és el bipedisme. Encara és un dels temes en discussió com va evolucionar exactament, però els humans som els únics mamífers que caminem sobre dues potes de manera rutinària. La majoria de mamífers poden caminar sobre dues potes, però només uns breus moments i fent un considerable esforç. El normal és desplaçar-se a quatre potes.
evolucionar exactament, però els humans som els únics mamífers que caminem sobre dues potes de manera rutinària. La majoria de mamífers poden caminar sobre dues potes, però només uns breus moments i fent un considerable esforç. El normal és desplaçar-se a quatre potes.Si observem esquelets de mamífers tetràpodes (que caminen amb quatre potes) veiem que la columna vertebral és com un arc que uneix unes extremitats amb les altres. La musculatura principal és per moure les cames, però no per mantenir la columna perquè l’esforç que ha de fer és relativament poc intens. De la columna pengen els músculs i els òrgans interns del cos, però estan raonablement ben repartits, de manera que cap zona està particularment forçada.
zona està particularment forçada.Però quan els nostres avantpassats van emprendre el camí del bipedisme la cosa va canviar, i molt. La nostra columna vertebral ja no és una línia recta ni un simple arc, sinó que fa una mica de ziga-zaga endavant i endarrere. I si pensem un moment ens adonem que la musculatura de l’esquena té molta més feina ja que el pes del cos està per davant de la columna. Això fa que el centre d’equilibri del cos no estigui perfectament centrat i calgui fer força sempre per mantenir-nos drets. Una situació que empitjora molt durant un embaràs.
emprendre el camí del bipedisme la cosa va canviar, i molt. La nostra columna vertebral ja no és una línia recta ni un simple arc, sinó que fa una mica de ziga-zaga endavant i endarrere. I si pensem un moment ens adonem que la musculatura de l’esquena té molta més feina ja que el pes del cos està per davant de la columna. Això fa que el centre d’equilibri del cos no estigui perfectament centrat i calgui fer força sempre per mantenir-nos drets. Una situació que empitjora molt durant un embaràs.El problema que tenim amb el nostre esquelet és semblant al dels castellers quan fan un pilar. Amb petits moviments endavant o endarrere n’hi ha prou per desequilibrar l’estructura i fer que caigui. I cal fer molta força per anar compensant els desequilibris. És més fàcil si enlloc d’un pilar és un castell de tres ja que les forces es poden repartir. Però en un pilar, igual que en una columna vertebral, això no és pot fer.
un pilar. Amb petits moviments endavant o endarrere n’hi ha prou per desequilibrar l’estructura i fer que caigui. I cal fer molta força per anar compensant els desequilibris. És més fàcil si enlloc d’un pilar és un castell de tres ja que les forces es poden repartir. Però en un pilar, igual que en una columna vertebral, això no és pot fer.De manera que tenim un esquelet que està mal adaptat a fer la feina que fa. Simplement no hem tingut temps d’aconseguir un bon esquelet. Els mamífers funcionen sobre quatre potes des de fa setanta milions d’anys, però la nostra adaptació al bipedisme és molt més recent. Només uns quatre milions d’anys.
I com que el nostre cos ha de fer molta força amb uns músculs relativament petits, el resultat són els dolors d’esquena, les hernies discals i les malalties òssies que ens afecten en envellir. És el preu que vam haver de pagar per totes les avantatges que ens oferia el caminar dempeus i, sobretot, alliberar unes extremitats anteriors que ja no havien de fer-se servir per caminar i podien dedicar-se a fer moltes altres coses.
les avantatges que ens oferia el caminar dempeus i, sobretot, alliberar unes extremitats anteriors que ja no havien de fer-se servir per caminar i podien dedicar-se a fer moltes altres coses.El nostre cos és un exemple fantàstic de com de destralera és l’evolució, aprofitant les peces que ja té i modificant-les de qualsevol manera per obtenir altres funcions. Ja arribarà un dia que l'evolució aconsegueixi una millor bipedestació, però potser ja no farà falta i és que, com he dit moltes vegades, vivim massa ràpid y no deixem temps a que aquests canvis siguin profitosos.
Ara tenim al Barça amb l’entrenador mig de baixa i avui és el partit amb l’Arsenal. Si perdem sempre podrem donar-li la culpa a la deficient adaptació evolutiva al bipedisme per part dels humans!
(Que passa? En Mourinho també troba sempre un motiu per queixar-se, no?)
