El nom sembla estrany, però creieu-me: a quasi tots us agrada aquesta olor. La molècula també té un nom comú: “geosmina”, que potser tampoc us dirà res. Però la geosmina és la responsable de l’olor a terra mullada que fa el camp després de la pluja. Contra el que podem pensar, la terra mullada no fa una olor particularment especial. L’olor que associem amb la terra mullada es deguda a la geosmina, un producte fabricat, com no!, per un microorganisme.
En realitat no és un producte exclusiu i diferents bacteris, fongs i algues el poden fabricar. Però el que més coneixem és un bacteri anomenat Streptomyces coelicolor, que deu ser un dels organismes més útils amb els que els humans hem topat. Aquests simpàtic microorganisme ens ha ofert antibiòtics com les tetraciclines, antifúngics, anticancerígens i un grapat llarguíssim de molècules interessants. I entre aquests productes, també fa la geosmina, un nom que vol dir “aroma de terra”. El microbi viu al terra, i en condicions humides el bacteri pot fabricar-ne i alliberar-la a l’ambient donant lloc a la característica olor de terra humida
Un es pot preguntar quina funció té la geosmina. No deu ser irrellevant si resulta que la mateixa molècula la fan diferent tipus de microorganismes. Potser la clau està en que la geosmina és una de les molècules que millor poden detectar molts animals. Sempre es posa com exemple que la geosmina és la responsable de la gran habilitat que tenen els camells per trobar aigua enmig del desert. El que fan simplement és seguir l’olor de la geosmina. Si detecten l’olor és que en algun indret hi ha terreny humit. I els camells la poden detectar a més de vuitanta quilòmetres de distància. Altres animals potser no tenen necessitat de ser tant sensibles, però també segueixen el seu aroma per trobar aigua.
S’especula en que en passar per allà per beure, el que també fan inadvertidament és ajudar a transportar les espores dels microorganismes que hi havia. De manera que la geosmina seria una mena de reclam que fabriquen els microorganismes per atreure als animals superiors.
A més de les curiositats ecològiques d’aquesta molècula, també té un enorme interès industrial. No per fabricar-la sinó justament per evitar que es fabriqui. L’olor a terra humida és genial quan camines pel camp. Però si l’aigua de l’aixeta, el vi o el menjar contenen petites quantitats de geosmina la cosa ja no és tant agradable. El que s’intenta és justament evitar la seva aparició en l’aigua de beguda o en aliments. Malgrat que seguirien sent saludables, el gust de terra no és benvingut en el menjar o l’aigua. Com va dir algú, la geosmina fa molt bona olor al camp, però no en un got.
Però ara, amb l' arribada de la primavera, i amb la quantitat de vegetació que floreix, quan plou, ens podrem regalar amb l’olor de terra humida. Una olor que també ens recordarà que allà on sembla que únicament hi ha terra, en realitat tenim tota una comunitat plena d’organismes vius. I, sobretot, que ens fa retornar a la infantesa, quan sortíem a jugar pel bosc humit sense fer gaire cas dels pares que ens deien que no ens mulléssim. Qui és pot resistir a una passejada per un bosc impregnat de l’olor de terra mullada?
Certament la geosmina és tot un regal de la natura.
