Per això s’ha anat treballant en altres sistemes amb una base una mica més racional. Perquè fer que un núvol comenci a descarregar pluja el que cal és que l’aigua que conté en forma de vapor es refredi fins que condensi en cristallets de gel que tinguin prou pes com per caure. Aquests flocs de neu o gel es fondran a mida que caiguin i arribaran a terra en forma de pluja. I el gel té una determinada manera de formar-se ja que les molècules d’aigua el que fan és incorporant a cristalls de gel ja existents de manera que es generen les formes cristal·lines de la neu. Això fa que sigui necessari un “punt de condensació”, una partícula inicial que serà on s’aniran unint la resta de molècules d’aigua. Normalment és pols en suspensió que també hi ha per l’atmosfera.
Però aprofitant aquesta característica, fa anys que es fa servir productes químics que tinguin afinitat per l’aigua i que puguin actuar com a punts de condensació. Un dels més emprats des de fa temps és el iodur de plata. Amb una avioneta, o disparat des d’un coet, es pot polvoritzar iodur de plata sobre un núvol de manera que el vapor d’aigua que conté comenci a condensar i finalment caigui en forma de pluja. El sistema funciona... però no sempre. Depèn de molts més factors. El vent, la temperatura, la quantitat d’humitat i, sobretot, cal que hi hagi determinats tipus de núvols. Tirar iodur de plata a l’atmosfera en un dia blau i sense núvols, no serveix de res.
De totes maneres, hi ha països, sobretot la Xina, que ho fan servir amb certa freqüència, per causar pluja, però també per netejar l’atmosfera de la contaminació o per apagar incendis forestals. Fins i tot diu la llegenda que a la plaça roja de Moscou, quan hi havia celebracions importants durant l’època soviètica mai plovia, perquè els dies abans es dedicaven a fer que els núvols descarreguessin gràcies al iodur de plata.
Però el sistema no és gaire controlable. De vegades es pot generar una pedregada o una inundació que resulta pitjor que la sequera. I en tot cas, la condició necessària és que ja hi tinguem núvols per poder causar la pluja. Cosa que fa que aquest sistema sigui d’una eficàcia molt limitada. El que caldria és un sistema per fer créixer els núvols allà no en principi no n’hi ha. I això és el que es pretén fer en un projecte a Israel. L’anomenat “Projecte Geshem” que en hebreu vol dir “projecte pluja“. Un nom previsible.
La idea és fer que l’aire calent que té una certa humitat, pugi ràpidament fins a les capes altes de l’atmosfera, on la temperatura és molt baixa i la humitat pot condensar. I per aconseguir que l’aire pugi, el que farà és instal·lar una superfície negra al terra, de varis quilòmetres quadrats d’extensió, que captarà la calor solar i
escalfarà l’aire fent que es creï una zona de corrent tèrmiques ascendents. Més o menys com passa a les grans ciutats, que sempre estan més calentes que el territori que les envolta. Si el corrent arrossega prou humitat cap a dalt, s’haurien de generar núvols allà on abans no n’hi havia quasi mai. Amb això no controles exactament quan plourà, però es pot fer que determinada regió incrementi la mitjana de pluges anuals significativament. Ara fa un any van començar a treballar-hi i no se com està ara mateix. Però ja va sent hora que puguem fer alguna cosa més que mirar al cel esperant que apareguin els núvols. Tot i que tal com som els humans, segur que si funciona en farem un gra massa i acabarem per causar inundacions al desert i carregar-nos l’equilibri climàtic. També hi haurà merders legals, perquè segur que les regions on no hi plogui denunciaran a les veïnes per "robar-li's la pluja". I això per no parlar de com es fregaran les mans els militars: Armament climàtic! Mmmmmm.
