Sents la paraula “fong” i el primer que pensem és en un bolet o en una floridura. En tot cas, en organismes poc importants, com un afegit als éssers vius importants, els animals i les plantes. De fet, fins fa poc els fongs es consideraven plantes. Després de tot, creixen com les plantes, estan immòbils com les plantes, es reprodueixen de manera semblant a les plantes i , en el fons, els bolets tenen tot l’aspecte de plantes. Per això els imaginem com una mena de plantes de segona divisió.
Un greu error. L’estudi del seu material genètic i del seu metabolisme revela que un fong està molt més emparentat amb nosaltres que amb una planta. Per això es considera un regne a part. Un regne amb un milió i mig d’espècies diferents, de les que fins ara només n’hem catalogat 70.000.
El món seria un indret ben diferent sense
fongs. Són ells els que s’encarreguen de fer neteja de la matèria
orgànica. Els arbres caiguts, els animals morts i qualsevol tipus de
matèria orgànica pot ser digerit en part per molts organismes. Però els
campions a l’hora de digerir matèria orgànica que qualsevol tipus són
els fongs. Són l’autèntic i insubstituïble servei de neteja de la
natura.
En això veiem una de les similituds entre
animals i fongs. Les plantes viuen aprofitant la matèria inorgànica i
l’energia del Sol per fabricar-se la seva matèria orgànica. En canvi,
els animals i els fongs ens alimentem d’aquesta matèria orgànica que
fabriquen les plantes. Només hi ha un “petit” detall que diferencia la
manera que tenim d’aprofitar-ho.
Nosaltres ingerim l’aliment i a quan el
tenim a l’interior, dins l’estómac, el digerim. En canvi, els fongs el
que fan és instal·lar-se sobre la matèria orgànica, començar a deixar
anar els enzims digestius i deixar que actuïn. Tot seguit simplement van
absorbint la matèria orgànica ja digerida. Com que la digestió la fan
externa, poden disposar d’uns enzims digestius extremadament potents,
capaços de digerir gairebé qualsevol cosa. Uns enzims que ens resulten
molt útils quan els purifiquem i aprofitem de manera industrial.
Normalment els fongs no els veiem. Són
filaments invisibles que es van escampant pel terra i les superfícies de
les coses on hi poden arribar. Només els veiem quan detecten menjar,
envien senyals químics i totes les hifes acaben omplint
la regió on hi ha l’aliment. Pot ser una zona de terra on hi ha una
caca d’ocell, un tronc mort, una peça de fruita deixada sobre la nevera,
o la zona humida de suor entre els dits dels nostres peus. I també
veiem el seu mecanisme reproductor, els bolets. Molt més espectaculars i
bonics que el fong en si mateix, però que estrictament només són
estructures fabricades pel fong per deixar anar espores.
I si penseu que els fongs només fan nosa i
no són gaire importants, faríeu bé de recordar que sense ells no
tindríem pa, cervesa, vi, antibiòtics, detergents o al·lucinògens. Amb
certesa no hi hauria líquens, que no deixen de ser un fong combinat amb
una alga. Però probablement tampoc tindríem boscos, plantes, ni animals.
Dues de cada tres plantes poden viure gràcies a associacions amb fongs.
I de fet, probablement van poder colonitzar terra ferma gràcies a que
els fongs havien fet el pas uns quants milions d’anys abans.
De fet, per fer-nos una idea de la importància dels fongs a la història del nostre planeta podem fer una ullada a la gran extinció del permià.
En aquell esdeveniment va desaparèixer el 90 % de les espècies i durant
uns quants milions d’anys, la Terra va ser un erm habitat bàsicament
per fongs. Si un alien hagués arribat en aquell moment s’hauria endut
una impressió ben diferent de com és la Terra. Potser a nosaltres ens
semblaria un indret inhòspit, però des del punt de vista dels fongs
segur que era un paradís!
