Fa molts anys que es diu que l’extinció dels dinosaures va ser deguda a l’impacte d’un meteorit gegant contra la Terra. S’ha trobat el crater, anomenat Chicxulub, a la península del Yucatan i la capa de material generat es pot veure en estrats geològics d’arreu del planeta. Les edats coincideixen, uns seixanta cinc milions d’anys, de manera que semblaria que ja no cal discutir-ho més.
Però en ciència sempre es discuteix tot, i la hipòtesi de l’impacte tenia els seus detractors. Però a més es discutia si aquell cràter era “el cràter”. Això és perquè s’han anat trobant altres craters a diferents indrets de la Terra. Cràters més petits, però que coincidien en l’edat. Per exemple, sota les aigües de l’Índic, hi ha el cràter Shiva, una formació que sembla talment un cràter d’impacte format fa al voltant de seixanta cinc milions d’anys. I l’any 2002, a Ucraïna se’n va descobrir un altre, el crater Boltysh que també te una edat de... seixanta cinc milions d’anys.
S’havia especulat amb la possibilitat que el meteorit en qüestió es trenqués i caigué en uns quants fragments, de manera que la extinció seria causada no per un meteorit, sinó per una pluja de meteorits. El problema era que la dada dels seixanta cinc milions d’anys s’ha de llegir més aviat com “més de seixanta quatre milions, però no arriba als seixanta sis milions”. I és que els mètodes de datació son bons, però tenen els seus límits.
Però acaben de publicar un treball que aclareix algunes coses... i obra noves preguntes. Un estudi fet al cràter Boltysh ha analitzat les restes de plantes que van sorgir després de la catàstrofe. Això es fa mirant les restes de pol·len i espores fòssils que es troben en les capes immediatament per sobre de la corresponent a l’impacte. Determinades plantes, com les falgueres, acostumen a ser les primeres a aparèixer en zones destruïdes per una catàstrofe. És el que coneix com flora post-impacte. I efectivament, al cràter d’Ucraïna es va trobar aquesta mena de restes. Però una capa semblant amb flora post-impacte es va observar un una altra capa formada uns tres mil anys després. I aquesta segona capa corresponia justament amb l’estrat de l’impacte de Chicxulub.
De manera que l’escenari que sembla intuir-se és que tot i que l’esdeveniment de Chicxulub va ser el cop final, la Terra estava patint una pluja de meteorits catastròfics des de feia alguns milers d’anys. Perquè si n’hi ha dos, poden haver-ne més. Un meteorit gegant com el de Chicxulub, és un bon cas de mala sort, però quan en comencen a aparèixer més en la mateixa època ja penses que n’hi haurà uns quants.
Però això planteja un problema. Aquesta mena d’impactes tampoc és que siguin tant freqüents. Si es tractés d’un meteorit que es trenca caurien tots en un període molt breu de temps, però no sembla que sigui el cas ja que van caure el llarg d’uns quants segles de manera que la pregunta és: per quin motiu van començar a caure meteorits a la Terra en aquell temps?
Potser el Sol passava per alguna zona de la galàxia on hi ha moltes restes? Si fos així, esperem que trigui molt a tornar a creuar per un d’aquests indrets. Que, com sempre cal recordar, allò no va causar només l’extinció del dinosaures sinó de moltes més espècies d’animals i plantes del planeta. I si actualment hi ha una espècie molt fràgil enfront aquestes catàstrofes, som nosaltres!
