La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) és un animal fantàstic. Són enormes, de fet es tracta del quart rèptil més gran que hi ha, just després dels grans cocodrils. Una tortuga adulta pot fer més de dos metres i mig i pesar nou-cents quilos! I, a més de ser les més grans, es diferencien de la resta pel fet de tenir una closca tova, feta de teixit connectiu en lloc d’ossi com la resta de tortugues.
A més, una cosa que les fa particularment atractives per a mi és que s’alimenten de meduses. Potser si tinguéssim una colònia de tortugues llaüt a les nostres costes les aigües guanyarien qualitat pel que fa a aquests visitants gelatinosos i no desitjats.
Les femelles s’aparellen cada tres o quatre anys i van a la platja on van néixer per dipositar els ous. Una excursió que els mascles es perden, perquè aquests ja no tornen a terra ferma mai després del naixement. En tot cas, les femelles dipositen un grapat d’ous en uns nius que escaven a la sorra (cosa que els hi costa una feinada) i després marxen. Passats un parell de mesos surten les cries que s’arrosseguen cap a l’aigua a “pas de tortuga”.
Abans però, molts ous hauran sigut devorats per depredadors, hauran sigut esclafats per banyistes, hauran sigut recol·lectats per col·leccionismes o simplement hauran resultat estèrils. I un cop les tortuguetes arribin a l’aigua seran preses fàcils per molts animals, al menys fins que creixin una mica.
Però la manera com les matem encara pot ser més subtil. Les tortugues confonen les bosses de plàstic que suren pel mar amb meduses. Com que el plàstic no resulta fàcil de digerir, en menjar-les els obturen el sistema digestiu i els causa la mort.
Per això, la població de tortugues llaüt ha disminuït d’una manera espectacular en els darrers anys. Ara mateix la seva classificació a la llista d’espècies amenaçades està a la categoria de “Críticament amenaçada”. Tan sols dos nivells per sobre del fatídic “Extingida”.
Hi ha varies organitzacions que promouen la defensa de les tortugues llaüt, però com deia al començament, n’hi ha uns que han tingut una idea molt divertida. Cada any retransmeten “La Gran Cursa de les Tortugues”. Com que les femelles van a platges conegudes a dipositar els ous, els científics aprofitaven per posar-lis dispositius de seguiment per radar per tal de conèixer on anaven i on s’estaven al mar. Ara ja sabem que n’hi ha una població que viu normalment a la zona de les illes Galàpagos, però que dipositen els ous a Costa Rica.
Doncs bé. Hi ha una web on pots seguir la ruta que fan unes quantes d’aquestes femelles com si es tractés d’una regata. Pots triar quina vols que guanyi i anar seguint les evolucions de la teva preferida. A més, amb un sentit pràctic típicament americà, les tortugues estan esponsoritzades per diferents companyies!
Aquest any la cursa va començar el 16 d’abril (llàstima no haver-ho sabut abans!) i la primera tortuga va ser un exemplar anomenat Billie, que va fer les poc més de 500 milles en onze dies. Seran lentes com tortugues a terra, però al mar no està gens malament com es mouen!
En realitat la cosa no és en temps real. No totes les tortugues van sortir el dia 16. El que fan és transmetre les dades que han recollit de cada tortuga com si haguessin sortit el 16. Així sembla més una carrera. Tant se val que el resultat final ja el conegui el responsable del sistema de seguiment. La cosa no perd gràcia per això. L’important és que és una manera imaginativa de donar a conèixer la vida d’aquests increïbles animals.
