El fet que en una sèrie on la gràcia és que apareixen malalties molt estranyes el lupus sempre és consideri una possibilitat ja ens dona pistes de com d’intrigant resulta el procés. Els símptomes poden ser: dolor a les articulacions, febre, erupcions a la pell, dolor muscular, pèrdua de cabell, llagues a la boca, dolor al pit quan es respira, cames inflades, ulls inflats, cansament, anèmia, convulsions... Però en cada cas tant sols es donen alguns d’aquests símptomes que, com veieu, són comuns a moltes altres malalties. A més, no són constants. Els símptomes apareixen i desapareixen amb el temps. Un maldecap pels metges!
El nom de lupus sembla que és degut al fet que amb certa freqüència apareix una erupció vermellosa a la cara que s’estén per les galtes en forma de papallona i que, amb molta imaginació, pot recordar la pigmentació de la cara d’un llop.
Ara sabem que el lupus és una malaltia autoimmune. És a dir, que el sistema immunitari, dissenyat per reconèixer i destruir microorganismes aliens al nostre cos, per algun motiu comença a dirigir els seus atacs contra cèl·lules del propi cos. I això explica la diversitat de símptomes. Tot depèn de contra que es mobilitzi el sistema immunitari, perquè si ho fa contra cèl·lules del ronyó la malaltia es presentarà en una forma molt diferent de si ho fa contra cèl·lules sanguínies o contra les de la pell. La base patològica és la mateixa, però els efectes són completament diferents en cada cas.
I, malauradament, no hi ha una prova específica per diagnosticar el lupus. La història clínica pot donar pistes, però ja veieu que és una malaltia esquiva. La presència d’anticossos contra els nuclis de les cèl·lules és freqüent, però pot trigar a aparèixer.
També se sap que les dones tenen molta més propensió a presentar lupus que no pas els homes. En realitat, nou de cada deu pacients són dones. Sembla clar que les hormones hi juguen un paper, perquè en animals de laboratori el tractament amb hormones femenines agreuja els símptomes, mentre que els andrògens els disminueixen.
Però la causa que origina el lupus encara es desconeix. Hi ha factors genètics, i l’estudi de famílies amb malalts de lupus ha permès identificar alguns gens que sembla que afavoreixen que la malaltia es presenti. Però també calen factors ambientals que la desencadenin. I aquí tornem a trobar un ampli ventall de possibilitats. En molts casos és la llum solar, una infecció vírica, la menopausa, un accident, i com que les hormones hi participen, l'ús d’anticonceptius orals pot desencadenar un brot de lupus, però hi ha altres factors i molts es desconeixen.
En realitat el lupus és un cas més de les malalties autoimmunes, de les que hi ha molts tipus. Es sospita que un cert efecte del sistema immunitari està implicat en la diabetis, l’esclerosi, l’artritis, la psoriasi... Però el cas del lupus és dels que pot ser més agressius.
I pel que fa al tractament... doncs no n’hi ha per curar la malaltia, però si que es poden tractar els símptomes. Això fa que la medicació sigui diferent segons la forma com es presenti. L'ús d’antiinflamatoris serveix per les afeccions a les articulacions, els esteroides per les fases més agudes, els antipalúdics per problemes de pell, i immunosupressors en els casos més greus. El problema és que molts d’aquests tractaments si s’apliquen massa temps afavoreixen l’aparició d’infeccions i altres problemes. Per tant, cal anar fent un seguiment estricte de la malaltia.
En realitat, amb un bon control, es pot fer vida pràcticament normal en la majoria de casos. Sobretot si s’arriba a identificar el desencadenant dels brots. Però amb una evolució tant variable, sense proves diagnòstiques definitives i sense tractament, sembla clar que encara queda molt per investigar en aquesta malaltia.
