Com que els adults tenim tan completament assumit que les coses cauen al terra, ens costa recordar que aquest fet tan habitual és una novetat per un bebè. Els objectes podrien perfectament quedar-se flotant! No serà fins després de repetir l’experiment centenars de vegades que acceptarà que si, que les coses cauen al terra si les deixes anar.
I després, quan sigui gran, haurà de tornar a aprendre que no, que en determinades situacions, com ara l’espai, les coses no cauen i si que poden quedar-se flotant.
Doncs una cosa semblant passa amb un altre fet completament habitual. Cada vegada que fem sopa simplement posem aigua a bullir, afegim la “pastilla de caldo”, afegim la pasta, esperem uns minuts i ja està. Un platet de sopa calentona deliciosa per l’hivern.
Però el cas és que en determinades ocasions les coses poden no funcionar d’aquesta manera. Pots tenir aigua bullint, afegir la pasta i que per molta estona que passi, segueixi crua. De fet, es pot arribar a evaporar tota l’aigua de la cassola i la pasta seguir crua.
El problema està en el fet que assumim que si l’aigua bull és que està cremant, concretament a cent graus. Però això no sempre és així. De fet, quasi mai és exactament així a la vida real.
Els llibres de física sempre pots llegir que l’aigua bull a cent graus de temperatura. Però la frase no acaba aquí. L’aigua bull a cent graus si està a una atmosfera de pressió. I això passa poques vegades. Encara que a la pràctica no es nota, si no vius a ran de mar, la pressió serà una mica menor. I com a més altura estiguis, menys pressió atmosfèrica tindràs. Si a sobre s’acosta una tempesta segur que passa un front de baixes pressions i encara en tindrem menys de pressió.
Però a menys pressió l’aigua bull abans. Això vol dir que fa bombolles i passa a estat gasós a noranta o vuitanta o encara menys graus. Per això, a determinades altures és impossible cuinar normalment. L’aigua bull però sense escalfar-se. I el menjar segueix cru.
El motiu és que perquè surti el vapor que es va formant dins l’aigua ha de tenir prou força com per vèncer la pressió que fa l’aire sobre el líquid. Fins que no iguala la pressió atmosfèrica el vapor segueix dissolt a l’aigua, que pot seguir escalfant-se. Un cop l'energia que li hem donat al vapor és superior a la pressió atmosfèrica, les bombolles poden sortir de l’aigua.
Quan estàs fent alpinisme a molta altura, diguem més de tres mil metres, tens fred i gana i vols una sopeta calentona, aquest fenomen físic pot arribar a ser molt empipador, perquè preparar una sopa pot requerir molta estona. I a certs cims dels Andes o de l’Himàlaia ja necessites olles a pressió si vols menjar calent.
De vegades costa fer-ho entendre. Tenim tan assumit que aigua bullint és equivalent a aigua cremant que no podem entendre que les dos coses poden anar per separat. Que, de fet, la paraula bullir no té res a veure amb la temperatura sinó únicament amb el fet de fer bombolles i passar a estat gasós. Per això va bé recordar que les coses poden bullir a diferents temperatures. Per exemple el nitrogen bull a cent noranta sis graus sota zero!
Això em passa cada estiu quan vaig a LLívia, (indret molt recomenable), a 1100m d'alçada la verdura sempre em queda crua, i té una facil explicació, més enllà del típic comentari de si la mongeta tendre és diferent, l'aigua de l' aixeta és especial,... en realitat simplement necessita més temps de cocció del que fem servir normalment a casa nostra, ja que la temperatura de bullició de l'aigua a aquesta alçada està per sota dels 100º , per tant simplement, paciència i ens sortirà una bona verdureta tendre, tendre.
Per això, si un dia voleu desconcertar a la família podeu avisar-los que el sopar trigarà una mica més, perquè el baròmetre marca baixes pressions... i això farà que les coses es cuinin més poc a poc.
