Però  ben mirat, la febre és una resposta realment curiosa a la malaltia. Fa  que ens trobem encara més aixafats, cremem calories que hauríem de fer  servir per combatre les infeccions i perdem una bona quantitat de  líquid. Tot plegat sembla contraproduent. A sobre, si prenem algun  medicament que ens treu la febre, sembla que tot millora. El dolor marxa  i ens sentim millor. 
Però la febre és una resposta molt habitual  a les infeccions. Quasi tots els mamífers poden tenir febre quan estan  malalts i si mirem animals de sang freda, com els rèptils o els peixos,  observem que es mouen cap ambients on la temperatura sigui més alta. 
Si  realment fos una resposta dolenta, l’evolució hauria eliminat la febre  fa molt temps. En canvi, veiem que es dóna en molts organismes  completament diferents. Fins i tot hi ha qui creu que es pot detectar  una resposta semblant en invertebrats.  
Durant  molt temps es va pensar que la febre apareixia quan l’organisme deixava  de regular la temperatura amb la precisió que ho fa sempre. Però van  fer experiments refredant pacients amb banys freds i van notar que en  sortir del bany, recuperaven exactament la temperatura que tenien abans.  Allò indicava que el control de la temperatura funcionava correctament.  Simplement passava que el “termòstat” s’havia ajustat a un nivell més  elevat.
D’altra  banda, les estadístiques indiquen que els pacients que prenen  antipirètics (medicaments que treuen la febre) triguen més a curar-se,  que no pas els que es mantenen amb la febre. Per tant, la febre no és  únicament el senyal que el cos està lluitant, sinó que és un sistema de  lluita en si mateix. 
Ara  es creu que el que passa és que la majoria de microorganismes viuen  millor a 37 graus, mentre que si augmenta la temperatura un parell de  graus, creixen més lentament. I això dóna més temps al cos per lluitar  contra els invasors. A més, la resposta dels glòbuls blancs és més  efectiva a temperatures una mica més altes. Fan més anticossos i els fan  més de pressa. Per tant, la febre no és una cosa que haguem d’eliminar  sense més quan ens trobem malament. 
El que passa és que la febre es dispara quan algunes substàncies anomenades “pirògens” fan que a la zona del cervell on es regula la temperatura es fabriquin prostaglandines.  I les prostaglandines fan moltes coses. Una d’elles és causar febre,  però també participen en la sensació de dolor. Per això els fàrmacs que  eviten que el cos fabriqui prostaglandines, com l’aspirina, treuen la  febre i també el dolor. Son dos mecanismes diferents, però com els  eliminem amb la mateixa pastilla ens sembla que és la febre la que causa  el dolor. I no és així. 
També  hi ha un mecanisme curiós amb les esgarrifances i la sensació de fred  que es pot tenir malgrat que faci calor. El que passa és que com el  cervell ha posat el termòstat molt alt, la temperatura normal  s’interpreta com “fred” i el cos respon intentant augmentar-la  ràpidament. I això es fa igual que si estiguéssim a la neu: tremolant.  Amb la tremolor, el treball fet per la musculatura es transforma en  calor i el cos s’escalfa. Quan arribem a la temperatura de febre, la  tremolor desapareix.
El problema amb la febre és quan és excessiva.  A partir dels quaranta-un graus de temperatura hi ha sistemes de  l’organisme que comencen a funcionar malament. Una febre molt alta pot  causar al·lucinacions o convulsions si les neurones comencen a deixar  d’enviar senyals correctament. I més enllà dels quaranta-dos graus, hi  ha proteïnes que perden l’estructura i les cèl·lules comencen a morir. A  partir dels quaranta-tres, la mort és una amenaça molt real.
Per  això cal anar amb compte i fer servir el seny. Una mica de febre pot  ser millor deixar-la estar. Ens ajudarà a curar-nos abans. Però si dura  massa o és molt alta, pot ser millor fer-hi alguna cosa. Especialment si  parlem de criatures, que a més, agafen unes febrades escandaloses.
I  és que si ets un pare amb una criatura bullint de febre, ja et poden  dir i repetir que allò no és necessàriament dolent. Les febrades dels  nens acolloneixen d’allò més, i de vegades amb raó, perquè quan són  petits encara regulen malament la temperatura. Aquests si que cal  vigilar-los!

