Bé, doncs ahir es va fer públic el fantàstic treball dels meus veïns del laboratori, un treball que ha arribat als mitjans de comunicació i que ha generat varios comentaris curiosos.
En primer lloc avuí no escriuré cap article explicant res de nou, crec que es millor comentar certs aspectes que ens poden portar a dur a l'extrem aspectes d'aquest treball. L'explicació ja està ven guarnida pels companys el Dr. Lluis Mont, la Dra. Anna Serrano-Mollar, el Dr. Josep Brugada, la Dra. Gemma Gay-Jordi, la Dra.Begoña Benito, en aquest enllaç.
En sortir la noticia vaig veure que hi havia un parell de comentaris repetitius. Sobretot la pregunta de perquè s’ha fet l’estudi amb rates. Perquè no fer-ho directament amb els esportistes? L’altre comentari era una certa sorpresa en veure que consideraven setze setmanes d’entrenament de les rates com esport de “llarga durada” i equivalent a molts anys d’entrenament en humans.
La resposta al primer comentari és fàcil. Certament seria molt millor i més exacte, però el cas és que no es poden treure trossos del cor als atletes per analitzar-los. Primer perquè no es deixen. A més, els del comitè ètic de l’hospital s’enfadarien. I finalment el treball hauria durat uns trenta anys enlloc de setze setmanes. Era interessant publicar l’article i enllestir la tesi sense esperar tant de temps. Aquesta última part és la que ens porta a recordar que els cicles vitals són diferents per les diferents espècies que convivim en el planeta, pertant setze setmanes, fent un hora d'exercici diari, per un animal que viu una mitja de dos anys es signifcatiu i comparable a vint anys d'exercici a alt nivell nostre, i vull dir a molt alt nivell ( maratons, ironmans, etc).
D'altrabanda he sentit comentaris que analitzaven el resultat del estudi en favor de la inactivitat i el sedentarisme com aquell de : "Ja us deia jo que fer esport era dolent". Bé tot és opinable però caldria una mica de rigor científic per valorar aquesta opinió, si més no com a respecte als nostres investigadors i no caure en el fàcil parany d'utilitzar les dades aleatoriament per justificar una falta de esperit/ganes de fer esport o de moures en general. De totes maneres, en el cas de l’esport cal no perdre el sentit de les proporcions. Fer esport és molt saludable i recomanable mentre que la vida sedentària és dolenta. De la mateixa manera també és dolent un excés d’exercici, però la majoria que no som professionals no hem de patir per això. Tot i que un bon control mèdic és d'allò més recomanable.
Al final, com tot a la vida, n’hi ha prou de guiar-se pel sentit comú.
Bona feina companys!
