I es va fer la llum!

La capçalera de Google ens fa recordar el 164 aniversari del naixement de Thomas Edison, inventor entre d'altres mil invents de la bombeta, i molt aprop queda el 115 aniversari dels Raigs X. Unes xifres curioses i a priori poc relacionades ja que normalment es celebren els 100, 150 o 200 anys d’alguna cosa. Però no ens posarem a criticar perquè qualsevol moment és bo per recordar un gran invent.

En Medicina quan parlem de llum o donarli llum a alguna part del cos no deixem de pensar en els raigs X. Ara ja no ens sorprèn el fet de poder mirar dins del cos i una radiografia és una tècnica d’allò més habitual. Fins i ja comença a quedar una mica obsoleta al costat d’altres mètodes, com la tomografia axial computeritzada (TAC) o la ressonància magnètica nuclear (RMN). Tot i així, encara es fan servir força els aparells de raigs X i en realitat ja n’hi ha prou si del que es tracta és de diagnosticar una fractura a un ós o alguna cosa semblant.

Però això no ens hauria de fer oblidar que durant molt temps la única manera que teniem els metges de saber el que passava dins el nostre cos era prement i colpejant des de fora. O obrint el cadàver, és clar. Una situació que va començar a canviar l’any 1895, quan un físic, en Wilhelm C. Röntgen va observar una fosforescència on no n’hi hauria d’haver.

L’home estava treballant amb uns tubs que generen rajos catòdics (anomenats tubs de Crookes) i per evitar la fluorescència que generen aquests tubs, els va tapar amb unes plaques fosques. Al vespre, quan ja estava enllestint la feina, es va adonar que un taulell on hi tenia restes de sals de bari semblaven emetre llum. Encara més interessant: Aquesta llum va desaparèixer en el moment que va apagar el tub de Crooke i va tornar quan el va encendre de nou. En Röntgen va deduïr que aquell aparell, malgrat que aparentment no feia cap llum, si que estava generant alguna mena de radiació que afectava les sals de bari i feia que emetessin llum. Una radiació que podia passar a través de la planxa que havia posat per tapar l’aparell.

De seguida va començar a fer proves. Va allunyar més i més les sals de bari, va anar posant objectes en el camí de les radiacions per veure si impedien el seu pas i fins i tot va obtenir fotografies de la radiació. Alguns metalls molt densos, com el plom no la deixaven passar, altres eren més o menys transparent a les radicacions. Va poder fer fotografies les siluetes d’objectes metàl•lics fins i tot des de darrera d’una porta.

I finalment ho va provar amb un cos humà. Com que ell havia de manipular l’equip, va demanar a la seva dona que posés la ma sobre una placa fotogràfica i va dirigir-hi aquelles radiacions misterioses durant una bona estona. El resultat va ser espectacular. La primera imatge dels ossos de la ma d’una persona. Els raigs que generava podien travessar la pell i la carn, però no els ossos ni el metall de l’anell que duia la dona. Ara sabem que cada material, cada teixit, segons com sigui de dens permetrà el pas dels raigs X amb més o menys eficàcia. Per això les imatges ofereixen diferents tonalitats de gris. La sang permet el pas de quasi tots, mentre que teixits com els ossos (o els tumors) resulten molt més opacs.

Aquella primera imatge va donar la volta al planeta i va obrir el camp de la radiologia. De passada va fer que l'any 1901 Röetgen guanyés el primer premi Nobel de física de la història. Calia, però, donar un nom a aquelles radiacions. Rötgen es va negar a que els posessin el seu nom. Com que no tenia ni idea del que eren, de moment els anomenava raigs X, ja que la “X” és la lletra que es fa servir per expressar la incògnita en matemàtiques. Al final el nom va tenir èxit i fins i tot quan ja es va esbrinar de que es tractava, el van mantenir.

Aquells raigs X van permetre una revolució, i no només en medicina. Els metges podiem explorar directament l’interior del nostre cos, els enginyers podien veure motors sense haver-los de desmuntar, els restauradors podien observar les diferents capes de sota d’un quadre sense gairebé manipular-lo. I sobretot, el convenciment que podíem veure a través dels objectes va obrir tot un nou camp de recerca que ens ha portat permès obtenir unes imatges absolutament increïbles.