Per un dia i sense que serveixi de precedent, faig una parada per parlar sobre l'actualitat política del nostre pais.
Sempre he cregut que el meu blog és un lloc on fer, o si més no intentar, potenciar la ciència i investigació, per tant evito embolicar-me en tot allò que surti d'aquest termes, potser també perquè em sentiria fora de lloc, però dona la casualitat que arribem a un punt on la política pot fer que la ciència perdi part de la seva força tant nostrada, com a mínim dins les nostres fronteres.
Si bé hem d'agraïr moltes atencions universitàries, fins a l'actualitat, i que de la nostra vila surtin uns dels millors investigadors, i "mentes pensantes" del món., també estem davant del ja recalcitrant debat de l'empitjorament del sistema educatiu.
Per si fos poc, ara retallem en educació, sigui de la forma que sigui, no és un bon argument per fer front a la crisis. Recordem que d'aquí sortirà el nostre futur, els nostres Dr Valentí Fuster Carulla, Quim Monzó, Josep Maria Garrut Romà, ... la pregunta que ens hem de fer és, recordar-los?, idolatrar-los sense més? o potser intentar formar algú com ells en un futur?
Un govern que no dedica tot, i dic tot el possible en l'ensenyament i investigació, està clar que és un govern amb poca ambició de futur.
No tinc ni idea de com estan les teranyines en les arques de la Generalitat, però de veritat creieu que no és possible i assolible un sistema educatiu amb garanties, que permeti que els nostres investigadors o futurs científics es quedin a casa?... reflexionem-hi tots, que això si que és preocupant.
Ens queixarem si després de tot hem de trobar ments prodigiosses nascudes aquí, triomfant fora del nostre pais. La "fuga de cervells" torna, i torna ben fort.
Està clar que la cultura, educació, ciència , investigació... tiraran endavant, però haurem de sortir fora per veure-ho, en tots els aspectes no deixa de ser una selecció de les espècies, de Charles Darwin, la vida s'obre pas, ho hem comprovat al llarg de la Història. Al cap i a la fi, acabo parlant de ciència.
Però tranquils, que la genètica fa meravellas i podrem clonar aquests científics, si veïem que no en surten de nous, això si, doneu per fet que els seus noms seran, de ben segur, Friederik, Hans o Heller.
